Què necessitam per aprendre?

Crec que tant perquè una mestra aprengui com perquè jo aprengui fan falta les mateixes coses, malgrat una mestra que ja té una experiència i un bagatge professional ja es troba situada a un altre nivell i per tant té part del camí fet. És a dir, crec que la principal diferència entre una mestra i jo està en que la mestra ja sap cap a on ha d’anar i en el meu cas he d’anar provant quin serà el camí més adient que me portarà a aconseguir les meves fites.

Per aprendre és fonamental voler-ho fer. Al llarg de la nostra formació ens esteim adonant que la feina de mestra requereix d’una formació permanent i això necessita de persones que constantment tenguin il.lusió per investigar i descubrir, per observar i analitzar, per reflexionar i canviar, per innovar i millorar.

Gràcies a aquesta assignatura he pogut comprovar que les realitats que es viuen a les escoletes 0-3 no es donen per casualitat sinó que a darrera hi ha un estudi previ que contempla cada una de les coses que són necessàries per aportar al centre i a les aules una qualitat educativa (recerca d’informació, treball en equip, reflexions individuals i conjuntes, observacions, crítiques constructives…).

Si volem sentir-nos realitzades amb la nostra feina, serà important que innovem i que volguem que les coses millorin. A ningú li agrada caure en la rutina i per això haurem d’estar sempre amb moviment.

És important que les mestres i, en el nostre cas les practicants, analitzem com ha anat la jornada escolar dia rere dia. Això implica una feina extra de seure i reflexionar sobre tot el que ha passat. Quines coses han funcionat i quines no? Per què? Quines coses es poden millorar? Què puc fer jo?...

No podem pretendre que tot ens surti perfecte a la primera. De fet, si hi ha una cosa que sempre hem de tenir present a les escoles son els imprevistos, els quals ens obliga a èsser flexibles.

Crec que sempre sorgeixen coses que es poden millorar i aquest fet ens du a trobar-nos davant conflictes que es ajudaran a avançar i portar-nos poc a poc a trobar un equilibri i un sentit a tot el que feim.

Laboratori en acció

Aquesta setmana hem començat a avaluar el funcionament del nostre projecte de millora al centre. En el meu cas, he pogut observar i intervenir en el laboratori de construccions ubicat al pati tant ahir com avui.

Aquest espai està destinat als infants de la classe de 2 anys grans i als infants de la classe de 2 anys petits.

El laboratori de construccions està compost per material no estructurat de grans dimensions.

A les primeres sessions, el material ofertat ha estat limitat ja que ens interessa que els infants es familiaritzin amb ells de manera progressiva. I no tan sols això, sino que, a més a més, hem volgut que part del material amb el que hem començat cada una d’aquestes sessions siguin materials coneguts per ells.

Aquest fet, consideram que ha estat un acert, ja que hem aconseguit que els infants posassin en funcionament els seus coneixements previs i sobretot que tots es sentissin còmodes a l’hora d’establir una primera presa de contacte amb aquest i altres materials.

Esteim molt satisfetes amb el resultat d’aquestes dues sessions, ja que s’han corroborat algunes de les hipòtesi que, a priori, nosaltres ens haviem marcat com a possibles accions, tals com: ficar i treure, encaixar, fer construccions horitzontals…

Per altre banda, aquestes dues sessions ens han servit per estructurar millor la sessió, ja que dia rere dia, ens adonam que sorgeixen obstacles que cal sortejar.

Donat que aquesta activitat es produeix al pati, cosa a la que els infanst no estan molt acostumats, es veim obligades a anticipar-nos a algunes de les situacions que es poden esdevenir, com per exemple que els infants vulguin anar a les engronsadores envers d’estar manipulant els materials propis d’aquest laboratori o bé que vulguin traslladar el material a una altre part del pati que, inicialment, no contemplaven com a escenari de joc.

Quan començam la sessió dedicam uns minuts a recordar amb els infants les normes que envolten aquest moment de joc tals com: no es poden tomar les construccions dels amics, si volem ajudar a un amic li hem de demanar permís, hem de tenir cura del material ja que aquest és delicat…

A la primera sessió, se’ns va oblidar recordar als infants que el fet de sortir al pati a fer una activitat no significava que es poguessin emprar tots els materials que conformen aquest espai.

Volem inculcar en els infants que totes les instalacions del centre poden esdevenir en espais d’aprenentatge i desenvolupament, però sabem que perquè els infants s’acostumin necessiten temps. Amb això no volem dir que hagi que limitar l’espai emprat sinó que, poc a poc, els infants hauran d’anar conquistant l’espai físic.

De fet, durant aquestes dues sessions observades ens hem adonat que els infants s’engrescaven molt quan podien combinar el material del laboratori amb un material de joc que forma part de l’escenari del pati. Per aquest motiu, pensam que a les pròximes sessions deixarem aquest material, el qual es tracta d’una estructura de plàstic que tant pot èsser una casa com un tobogan, pròxim a les immediacions del laboratori per tal que els infants puguin du a terme algunes de les accions que fins ara hem pogut observar.

Darrer dossier. Pla de millora

Gràcies a les diferents exposicions realitzades a classe sobre cada un dels projectes de millora que s’estan duent a la pràctica a les diferents escoles i sobre l'informació que les alumnes de l'itinerari B ens han facilitat, m’he pogut adonar de les diferencies existents entre bones pràctiques i plans de millora.

És veritat que sovint, des de els propis centres no tenen gaire clar els objectius als que volen arribar i aquest fet repercuteix en la feina de les practicants, les quals es veuen obligades a abordar les diverses accions imposades des del centre, sense saber si el que estan fent es tracta d’una bona pràctica o d’un pla de millora.
Aquest fet esdevé de la manca de preparació per part de les mestres davant aquesta intenció de canviar, innovar i millorar. Un pla de millora precisa d'una elaboració previa (fonamentació teòrica) i una continuïtat en el temps que faciliti l'avaluació final.
És cert que sovint l'avaluació del que es fa a les escoletes passa desapercebuda quan en realitat és una de les parts més importants ja que serà la manera de saber si allò que hem fet funciona o no.
De fet, són moltes les idees innoadores que sorgeixen de la manera més simple dins una escola, però una bona idea no és abastament. És fonamental posar-la en funcionament per adonar-nos si és o no viable i saber si es limitarà a una bona pràctica o si per contra es podrà convertir en un pla de millora.

Un projecte de millora requereix d’unes bones pràctiques ja que del que es tracta es de procurar al centre un canvi, una innovació i en conseqüència una millora.

Per altre banda, les bones pràctiques no tenen perquè repercutir en un pla de millora. Aquestes poden esdevenir de qualsevol activitat que es realtzi des del centre i poden anar des de una bona actitut per part de les mestres fins a una necessitat que esdevengui un canvi.

Per a totes nosaltres, les practicants, és la primera vegada que posam en marxa un projecte que parteix des de cero.

En el nostre cas, és veritat que partiem d’una fonamentació teòrica que el centre ja tenia assolida i per tant, ens va servir de molta ajuda saber que ja disposavem d’un punt de partida que ens ajudava a emmarcar el nostre projecte.

Aquest punt de partida eren per una banda les necessitats sentides dins les pròpies aules. Cal tenir en compte que a l'escoleta, es té una gran consciència vers la millora que es requereix pel que fa a la inclusió de materials naturals dins la vida qüotidiana del centre en general i de cada una de les aules en particular.

Per altra banda, cal assenyalar que l´escola té una llarga trajectòria i bagatge pel que fa al treball per projectes relacionats amb la descoberta, la manipulació i l´experimentació amb materials naturals. És a partir d´aquest tipus de propostes que s´observen les inquietuds dels infants i es comprova l´interès que susciten en ells tant els materials naturals com els no estructurats.

I, finalment sorgeix arrel de la participació d'algunes mestres a les jornades celebrades el mes d'octubre a Pollença amb el títol: "Educació per a la vida" a càrrec de Satish Kumar, Gunter Pauli i Fritjof Capra. Una trobada que els va servir per reflexionar sobre quin entorn i quins recursos cal posar a l´abast dels infants per promoure el valor de l´ecologia, el pensament sistèmic i per resoldre conflictes aplicant la creativitat i l´ètica medioambiental.

Malgrat tots els projectes exposats fins ara a la classe són totalment viables, sempre i quan existeixi un suport que inclogui recursos humans, econòmics, mitjans i instruments, cal dir que molts es queden en un pla teòric a causa de la falta de coneixement sobre tot el que un pla de millora ha d’incloure.

Un projecte de millora suposa fer molta feina, però en el nostre cas, estic segura que haurem apres molt, ja que des del centre on duim a terme aquest pla de millora és un centre que funciona per projectes des de fa vint anys i això es nota quan les mestres ens exposen les seves inquietuts, opinions, reflexions, experiencies…

A més a més, des de la Uib també hem tengut a una mestra-tutora amb molta experiència en tot el que es refereix a projectes. Ella ha estat, principalment qui ens ha explicat en què consisteix un laboratori mostrant-nos fotografies, videos, aportant-nos referencies bibliogràfiques…

Nosaltres mai haviem vist funcionar un laboratori i he de dir que la documentació que la nostra tutora de la Uib ens va facilitar ens va servir de model per tal d’organitzar l’espai i disposar els materials de manera atractiva, que cridas l’atenció dels infants i que per tant convidas a jugar.

Varem procurar tenir molta cura dels contenidors que empravem i dels materials que ofertariem, ja que la selecció d’aquest material va èsser estudiada a consciència prenent com a base l’edat dels infants, el tipus d’accions que podien o no desenvolupar,…

Tornant a les exposicions dels projectes per part de la resta de companyes cal dir que tots i cada un d’ells varen èsser molt interessants i tots estaven justificats. Per exemple:

RENOVAR I MILLORAR EL PATI

La posada en marxa d’aquest projecte sorgia de la necessitat dels propis infants, els quals s’avorrien durant aquest moment de joc lliure. Aquest moment es fonamental per els infants i me sorpren que, coneixent als infants i el poc que necesiten per divertir-se, no ho puguin aconseguir.

Les practicants tenen clars tant els objectius (aconseguir que els infants gaudeixin d’aquest moment) com els aprenentatges que es poden aconseguir amb la exposició d’aquest projecte al centre (aprenentatge cooperatiu, potenciació del llenguatge, resolució de conflictes, joc simbòlic…).

RELACIO FAMILIA-ESCOLA

En relació a aquest projecte m’ha cridat l’atencio la manca d’acords que hi ha per part del centre a l’hora d’establir aquest projecte de millora. He tengut la impresió que el centre vol abarcar molts de temes però no profunditza en cap d’ells. Crec que fer un projecte en tan poc temps és complicat i si, a més a més, el centre no estableix unes directrius clares que t’ajudin a avançar, la feina es complica.

Els objectius principals serien: afavorir la relació entre les mestres i les families, fer més partíceps a les families en l’educació dels seus fills, despertar en les families un sentiment de col.laboració, establir llaços forts i sòlids que permetin que família i escola caminin en la mateixa direcció, aconseguir que les families dels diferents infants de l’escoleta es comuniquin d’una manera mes relaxada.

Crec que per part de le families aquest pla de millota pot repercutir en un aprenentatge significatiu, ja que les families i les mestres s’adonaran que tot aquest procés té un sentit per a ells i que a la llarga els ajuda a consolidar aquestes relacions.

L’avaluació es fara evident mitjançant reunions de claustre o mitjançant qüestionaris on les families puguin expresar el que ha suposat per a ells aquestes innovacions al centre.

LA POESIA

M’ha sorpres com un projecte tan innovador i a la vegada tan complexe pot tenir cabuda dins les escoletes 0-3.

El principal objectiu és despertar un sentiment d’estima cap a la lectura, cap a les paraules, cap a tot allò que, indirectament, fa referència a la nostra terra, a les nostres tradicions i a la nostra cultura.

Els aprenentatges que promou aquest projecte són principalment, el desenvolupament del llenguatge, l’adquisició dels ritmes, la memorització mitjançant la repetició…

L’avaluació serà, bàsicamente, mitjançant l’observació directa, malgrat aquesta observació pot èsser substituïda, de manera puntual, per registres fotogràfics, registres en video o notes de camp que permetin a les mestres avaluar progresivament els objectius establerts a priori.

MATERIAL RECICLAT I NATURAL

Els projectes relacionats amb aquests tpus de material han estat el que més inormació ens han aportat al nostre projecte de millora, ja que parteixen de les mateixes necessitats.

M’ha sorprès la diversitat d’aspectes que des de uns centres a uns altres es poden millorar vers aquesta temàtica.                                                                                                                             

BLOG

Crear un blog a les escoles té com a objectiu obrir l’escola al món. El blog permet a les families saber el que fan els seus fills al mateix temps que permet l’existència d’un feedback amb mestres d’altres escoles que ens poden donar una altre visió de les coses.

Qui no té por als canvis? A tots ens passa que quan ens enfrontem a coses noves, ens hi acostam amb por malgrat una cop superades esdevenguin en un éxit.

Les pacticants que duen a terme aquest projecte han hagut de fer una feina important de motivació per tal que les mestres del propi centre es posassin en marxa amb el blog.

L’objectiu principal d’aquest projecte seria la formació interna de les mestres per tal d’asegurar una continuïtat al blog.

PSICO

Des de que he començat les meves pràctiques, estic acostumada a veure unes sessions de psico que es desenvolupen amb molta cura. Aquest centre considera fonamental el joc motriu per el desenvolupament físic i cognitiu dels infants. Tot l’equip del centre va acudir a Menorca a unes jornades conduïdes per en Bernard Aucouturier. Això demostra que les docents es formen dia rere dia per tal de dur a terme unes sessions que contemplin cada una de les fases que marquen aquestes sessions.

Per aquest motiu me va sorprendre que des d’altres centres això no es produeixi així.  Pel que varen exposar les companyes, aquest projecte tracta de posar en marxa moltes accions de millora, però totes i cada una d’elles estan emmarcades dins el mateix projecte.

Arrel de cada un dels projectes de les meves companyes m’he adonat que totes seguim, més o manco les mateixes directrius i que moltes de nosaltres ens esteim trobant amb obstacles i dificultats molt semblants.

A més a més, consider que tots els plans de millora es podrien adaptar al meu centre, en major o menor mesura, ja que sempre es pot millorar i continuar avançant per tal d’aconseguir que a l’escoletes 0-3 predomini una educació de qualitat.

Declaració d'intencions del projecte de millora

A la fi tenim més o manco clar el nostre projecte de millora.

Avui ens hem reunit a l’escoleta les practicants, les mestres del centre i la nostra tutora de la Uib per tal de fer una declaració d’intencions.

Hem fet una exposició en power point on mostram com volem dur a terme aquest projecte, el qual sorgeix de la necessitat d’incorporar material natural i no estructurat a l’escoleta.

El que tenim prou clar des de fa ja unes quantes setmanes és que volem crear dos espais.

Un d’ells es tracta d’un laboratori que compartiran els infants de la classe de 2 i 3 anys. Aquest espai estarà destinat a la creació de grans construccions amb material no estructurat.

Per altre banda, volem dissenyar un altre espai per als més petits de l’escoleta (1 i 2 anys). Aquest espai té com a finalitat afavorir el descobriment de materials naturals mitjançant els sentits.

El centre ja disposa de bastant material d’aquestes característiques i arrel de la nostra incorporació a les aules, la presència d’aquest tipus de material ha anat en augment. Però el vertader problema a l’hora de desenvolupar aquest projecte de millora radica en la falta d’espai per part del centre. Ha estat aquí on ens hem tengut que posar una mica fermes i prendre decisons ràpides que ens facilitin la posada en pràctica del nostre pla.

Des de un primer moment, la nostra idea era crear dos laboratoris fixos dins l’escoleta i pensam que hem trobat la solució a aquesta falta d’espai reconvertint una caseta que hi ha al pati, la qual els infants empren durant el moment del pati. Aquesta caseta anomenada “La casa dels contes” és un espai que els infants empren per jugar a cuinetes, ja que a dintre hi han tengut, fins fa poc, una cuineta i altres estris que afavoreixen aquest joc simbòlic.

L’altre laboratori ha esta creat arrel de reconvertir un apost de fusta que amaga un matalàs en un moble amb dues baldes.

D’aquesta manera conseguirem que aquests dos espais puguin estar de manera permanent a l’abast dels infants.

És veritat que des de que varem aclarir on es situarien aquests dos espais, l’escoleta va buidar, de tot d’una, la casa dels contes i va reconvertir aquest moble, del que he parlat anteriormente, en una prestatgeria, que anomenarem prestageria multisensorial.

Arrel de la reunió d’avui hem pogut acordar quins materials són realment viables per cada un dels laboratoris que volem dissenyar a l’escoleta. En general la proposta de materials ha estat bastant encertada però encara queda molta feina a fer, ja que fins avui no hem tengut la sensació de que el centre i les mestres vulguin col.laborar activament amb nosaltres. Quan dic col.laborar me referix al fet de que elles aportin material de la mateixa manera que ho feim nosaltres, que ens deixin disposar de temps durant la jornada per reunir-nos entre practicants per preparar material, per rentar-lo, per concretar certes qüestions que encara no estan prou aclarides, que ens comencin a donar part del presupost que la Uib assigna al centre per tal de poder invertir aquest diners en tot aquell material que fins a dia d’avui tenim pactat…

Pensam que a partir d’ara, encara poden surgir alguns obstacles que ens dificultin la implementació d’aquests laboratoris, ja que s’acosta final de curs i cada una de les mestres té moltes feines a fer, dins i fora de l’horari escolar. Tal vegada aquest fet pot repercutir a l’hora de col.laborar amb nosaltres quan arribi el moment, per exemple, de completar material

Fins ara, tenim la sensacio de que la nostra presencia al centre és més efectiva sempre i quan acompayem a les mestres en els seus quefers diaris (canvi de bolquers, montar i desmontar la sala de psicomotricitat, preparar els matalassos per dormir, ajudar als infants a l’hora del dinar…)

És per aquest motiu que, per molt que avui a la reunió s’hagi remarcat el fet que a partir d’ara ens hem de posar en serio amb el projecte i que per tant, necesitarem disposar de temps, dins la mateixa jornada, per acomodar aquests dos espais, no esteim gaire convençudes de que el centre ens ho permeti.

Malgrat això, crec que aquesta reunió d’avui ens ha vengut molt bé a totes, ja que ara tenim més clar el que volem fer i, sobretot, el que podem fer. A més a més, saber que disposam d’un presupost per part de la Uib, ens lleva molts de mals de cap, ja que fins ara, tot el material que hem recopilat l’hem anat a cercar a diferents platjes de la illa, a bars, a restaurants, a fusteries…

CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

En relació al contracte d'aprenentatge que vaig elaborar al inici de les meves pràctiques, he de dir que, a dia d'avui, he afegit totes aquelles anotacions que es troben escrites en negrete.

Jo, Carmen Sancenón Bennásar, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:

-Aprendre a valorar les opinions de les meves companyes, per tal de fer mes facil el treball en equip.

-Observar i veure als infants de manera individual i no com a una unitat per tal de dur a terme unes bones intervencions individualitzades.

-Aprendre a desenvolupar una visio perífèrica que me permeti adonar-me dels procesos de cada un dels infants.

-Saber escoltar als infants amb tots els sentits.

-Deixar que els infants m’ensenyin.

-Gestionar el meu temps de manera correcta per aconseguir donar cabuda a totes les meves futures responsabilitats com a mestre.

-Implicar-me a fons per tal de superar els meus punts febles.

-Oferir un bon model d’aprenentatge pels infants.

-Du a terme una formació continua per tal de poder oferir, dia a dia, conceptes innovadors al centre.

-Tenir cura de la meva postura corporal amb els infants, la qual pot esdevenir amb una aproximació o un allunyament per part dels infants.

-Adaptar el meu vocabulari en funció de les edats que tenguin els infants que estan al meu càrrec.

-Respetar les individualitats de cada un dels infants.

Em proposo els objectius: em proposo millorar en tots aquells aspectes que poden fer que la meva feina com a futura mestra sigui insuficient i ineficaç i per altre banda em proposo resaltar tots els meus punts forts per tal de sentir un equilibri en tot allò que faci. Fer un esforç per adaptar-me a la dinamica, al ritme de l’escola i a la manera de fer de les mestres que treballen allà, ja que a diferencia de molts de centres, aquest fa molta de feina, dins i fora de l’horari escolar. Dur a terme bone intervencions amb els infants, sempre i quan hagi pogut veure com ho fan les mestres previament.

Observar els distints models de mestre que hi ha a l’escoleta per tal de discriminar quines actuacions me pareixen adequades i quines no. Això és possible a l’escola a la que esti fent les pràctique, ja que, a dia d’avui ja he pogut acompanyar a quatre mestres distintes.

Em proposo empapar-me de totes les experiències que es viuen dia rere dia a l’escoleta, ja que són una font inesgotable d’idees, les qual podran esdevenir en una educació de qualitat.

Per aconsegui-ho faré, demanaré... tot allò del que dubti, fare tot allò en el que cregui, fare tot allò que he aprés durant aquests tres anys de carrera, fare tot allò que vegi fer per part de les mestres amb més experiència. Me deixaré aconsellar per les mestres que m’acompanyan durant aquest viatge. Proposaré les meves idees i intencions, sempre i quan consideri que són oportunes. Acompanyaré d’arguments les meves propostes.

Tal i com vaig comentar dies anteriors, consider que estic aprenent moltes coses arrel d’aquestes pràctiques. Però cada dia que passa, me n’adon que necessit viure experiències que m’ajudin a posar en pràctica aquelles competències que encara no tenc assolides per complet.

Valoració de les meves pràctiques

Les pràctiques estan passant molt aviat i això és senyal que m’agrada el que estic fent a s’escoleta. He de dir que cada dia que passa estic més còmode i sobretot intent disfrutar més dels infants, sense sentir-me cohibida per si les mestres del centre m’estan observant i al mateix temps avaluant. Això era el que me passava durant les primeres setmanes i la repercusió que tenia en jo aquest fet era que no me trobava relaxada fent les meves intervencions amb els infants.

Crec que estic aprenent moltes coses i el que més m’ajuda és l’observació que faig de les mestres a les que acompanyo durant aquesta etapa.

Mai havia entrat a una escoleta d’educació infantil i per a mi tot és nou. Per aquest motiu necessit agafar com a  model a aquelles mestres que duen darerra una experiència profesional. Elles m’ajuden en cada moment a fer que les meves intervencions amb els infants siguin cada cop més encertades, malgrat he de dir que respecten molt la manera en que cada una de nosaltres decideix actuar i això, s’agraeix.

Les intervencions que es duen a terme amb els infants són constants ja que cada infant és diferent i cada un d’ells requereix una manera d’actuar diferent.

Intervenir no tan sols és programar una activitat, sinó més aviat saber prendre decisions in situ, saber quina postura corporal has de prendre en determinats moments, saber quin lloc has d’ocupar durant una activitat, saber quin to de veu emprar, saber mediar entre dos infants quan hi ha un conflicte entre ells, servir de model en cada una de les coses que facis…

Malgrat això, he de dir que el centre m’ha oferit en varies ocasions programar diverses activitats que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Una d’elles no va èsser una activitat en si però formava part d’un conjunt de propostes. En aquest cas es tractava de portar material al centre que possibilitàs als infants de 2-3 anys el descobriment i experimentación a partir de materials naturals, els qual quedarien a disposició dels infants en el racó d’observació.

Me vaig sentir molt còmode amb aquesta situació i per el que podeu veure vaig tornar a repetir experiència portant un material diferent.

Cada vegada que havia de mostrar als infants el que havia portat, intentava fer-ho de manera que aquest moment estigués envoltat d’una atmòsfera de misteri. Per exemple, el dia que vaig portar la bossa plena de caragols vaig començar agitant la bossa, la qual feia renou. Un cop fet això els demanava als infants si sabien què podia èsser el que hi havia a dintre. A continuació els hi acostava la bossa i deixava que la tocassin. D’aquesta manera, els infants i jo varem du a terme una interacció prèvia a la tasca en si, la qual consistia en presentar el material.

Una altre proposta que vaig du a terme va sorgir arrel d’un receptari que la classe dels Gegants ha posat en marxa arrel dels aniversaris dels infants. Cada cop que un infant fa els anys, comparteix amb els seus pares aquest dia tan especial elaborant, amb l’ajuda d’alguns amics de la classe, una recepta de cuina.

Les mestres me varen demanar si volia participar en aquest receptari i per suposat, vaig dir que si.

Les mestres i jo varem estar pensant que podria fer i entre totes varem decidir que estaria bé ensenyarlos a fer un suc de taronja. Però la cosa no acaba aquí, ja que varem pensar que podiem fer d’aquesta recepta una proposta més àmplia.

El primer dia varem fer suc de toronja. Varem començar presentant aquesta fruita. Posteriorment vaig convidar als infats a ensumar-la. A continuació varem pelar una taronja en forma d’espiral i la varem tallar per donar-la a tastar als infants.

A més de fer suc volia que els infants coneguessin les diferents maneres en que es pot pelar o tallar una taronja, ja que la meva ment ja estava posada en una altra activitat.

Finalment varem fer el suc entre tots

Les dues activitats que varem fer a partir d’aquesta recepta varen èsser, per una banda un taller de construccions i per l’altre un taller de plàstica.

Per fer el taller de construccions vaig voler reunir a un petit grup d’infants que havia participat al taller de cuina, ja que el material base era un material de sobra conegut per a ells.

Volia presentar aquesta fruita de totes les maneres en que els infants les havien pogut veure durant el taller de cuina.

Per aquest motiu, abans de començar amb aquesta proposta de construccions vaig parlar amb els infants sobre tot el que hi havia a la classe. Volia recordar amb ells el que haviem fet dies enrere i veure si eren capaços de reconèixer tot el que veien.

Vaig quedar molt satisfeta amb aquesta activitat, perquè tot va surtir rodat. Vaig sentir que donava les passes correctes en cada moment. Consider que vaig encertar amb el nombre d’infants que vaig decidir, amb la presentació del material i de l’escenari, amb les explicacions prèvies, amb les observacions… i crec que tot això queda reflectit amb le cares dels propis infants.

El que mai pots saber és per on et sortiran els infants, ja que en un principi aquesta proposta era de construccions i es va convertir amb una pista de salts.

L’altre proposta que vaig voler oferir als infants va èsser un taller de plàstica que consistia en fer estampacions amb mitges taronges. Aquest cop la meva sensació no va èsser la mateixa un cop va finalitzar l’activitat, ja que no va sortir tal i com jo esperava.

Vaig cometre alguns errors que varem fer que el resultat no fos l’esperat, com per exemple: vaig fer passar a massa infants per fer aquest taller, no vaig saber donar per finalitzada l’activitat en el moment oportú, vaig donar massa indicacions als infants alhora…  Però com bé hem dit en altres ocasions, de vegades necessites equivocar-te per tal de poder fer-ho millor. Per tant, si demà hagués de tornar oferir als infants aquesta proposta la faria de manera diferent per procurar que acabàs amb exit.

Malgrat això, no consider que aquest taller fos un fracàs.

Estic aprenent a fer de mestra i els conflictes estaran presents en el dia a dia per ajudar-me a avançar en el meu camí passa a passa, poc a poc. Així que, en general, estic molt satisfeta de tot el que duc, fins ara, a les més espatlles.

  

BONES PRÀCTIQUES A L’AULA

Avui, tu ets protagonista

La bona pràctica d’aula que vull exposar sorgeix arrel de la necessitat d’incorporar a tot el centre més material natural i consolidar així un nou projecte que comença amb l’arribada de les practicants a aquesta escoleta.

Una part d’aquest projecte consisteix en un laboratori o racó d’observació on tots els seus materials són naturals. Quan es va proposar aquest projecte, l’escoleta es va posar en contacte amb les famílies per tal de demanar la seva col.laboració a l’hora de recopilar material natural que permeti als infants gaudir de diverses experiències relacionades amb la natura i amb la terra.

A partir d’aquest moment, els infants s’encarregaven de fer diferents aportacions en aquest racó. Ells duien el material i el presentaven als seus companys de la següent manera.

Cada dia que algun infant de la classe dels Gegants (2-3 anys) du qualque cosa per al racó d’observació, se li dona l’oportunitat de disposar d’un temps per tal de fer una presentació al seus companys i així poder compartir amb ells el nou material. Aquest moment es sol du a terme a l’inici de la jornada, quan tots els infants han arribat (sol èsser al voltant de les 9:30h.)

Durant aquesta estona, l’infant protagonista es situa al davant dels seus amics, els qual es troben asseguts als matalassos. Durant questa presentació de material, la mestra li fa preguntes a l’infant protagonista relacionades amb el material. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament del llenguatge per part dels infants.

A més a més, la mestra documenta amb fotografies aquest moment.

L’infant du a terme aquest moment de protagonisme tot sol, però les mestres conviden a l’infant a que mostri, de més a prop, el material als seus amics per tal de tocar-ho, ensumar-ho, coprovar si fa o no renou…

És important fer sentir l’infant protagonista dins l’aula, ja que d’aquesta manera treballam la seva identitat.

Arribat aquest moment, es tracta igual a tots els infants. Amb tots es segueix el mateix ritual, el qual consisteix en situar a l’infant a un lloc visible per a tots i mentres una de les mestres, estira la seva conversa que serveix per explicar als amics i amigues el que ha duit, d’on ho ha duit…, l’altre mestra li fa fotografies. Les fotografies són per una banda a nivell individual, és a dir, fotografies que mostren al propi infant amb el material que ha portat i per altra banda es prenen fotografies d’aquest mateix infant compartint el material amb alguns dels seus companys. Els convida a tocar el material, a ensumar-lo, a comprovar si fa renou…

Sí es veritat que, malgrat amb aquesta pràctica no es perceben diferències a l’hora de tractar a cada un dels infants, si es poden veure desigualtats a altres activitats o moments qüotidians, que fan percebre quins infants són els preferits per les mestres. Tot i això, tots els infants estan ben atesos en tot moment, però alguns d’ells no reben la motivació necessària per tal d’avançar en el seu desenvolupament.

He de dir que això és una sensació que tenc jo des de, pràcticamente, el meu primer dia de pràctiques. En cap moment ho he parlat amb les mestres, ja que me resulta un tema un poc delicat.

Amb aquesta bona pràctica es posen en marxa moltes estratègies d’aprenentatge, com per exemple:

-          Es fa a l’infant protagonista d’aquest moment.

-          Es fomenta en tots els infants el respecte per l’escolta.

-          Es documenta el que està passant en quell moment amb fotografies, les quals es posaran dins l’àlbum història de l’infant i s’acompanyaran amb un escrit que acompanyarà la imatge. En aquest escrit es contempla com es va sentir l’infant, com va èsser aquest moment, com ha evolucionat l’infant respecte a les diferens àreas d’aprenentage.

-          Es potencia en l’infant el desenvolupament del llenguatge ja que és un moment per a que l’infant s’expressi i conti les seves vivències i les comparteixi amb els altres.

Tot el centre es mostra molt satisfet amb aquesta pràctica, ja que el que volen aconseguir amb aquest projecte, és donar continuïtat a aquesta proposta, oferint, de manera permanent un laboratori on predominin els materials naturals i no estructurats. Però en la meva opinió, crec que s’hauria de limitar una mica l’entrada d’aquest material dins l’aula, ja que hi ha dies que els infants porten coses que no ofereixen gaire possibilitats. Crec que el centre no te gaire clar de quina manera vol enfocar aquest nou laboratori i això fa que l’existència de material natural sigui excesiu i, de vegades, poc funcional.

Si el centre tingues clar la manera d’enfocar aquest projecte, les aportacions de les famílies serien més encertades. Malgrat això, el centre agraeix la col.laboració i diposició per part dels pares a l’hora de implicar-se en l’educació dels seus fills i millora del centre.

Des de que varem arribar al centre, he de dir que, gran part de la jornada es dedica a fer activitas relacionades amb aquest projecte. Tot i així, hi ha pràctiques d’aula que consider molt enriquidores i que no es duen a terme. Algunes d’elles podrien èsser:

-Converses en rotllana, sobretot, després del cap de setmana.

-Activitats relacionades amb els sentiments.

-Fer una votació per elegir a un responsable del dia.

-Mirar el temps.

Podriem dir que aquesta bona pràctica d’aula es recull als principis pedagògics que aquesta escoleta defensa. Alguns d’ells queden reflectits al PEC:

-La vida dels infants en una col.lectivitat correctament organitzada proporciona un desenvolupament harmonic de totes les seves possibilitats, alhora que facilita la formació d’uns valors de convivència, de respecte, d’ajut mutu.

L’infant necessita el grup per reafirmar la identitat.

Per aquest motiu aquesta pràctica resulta tan enriquidora pels infants ja que sentirse protagonista dins un grup de coetanis ajuda a l’infant a reafirmar la seva identitat.

-Al mateix temps el/la nin/a és un element diferenciat dins el grup i se’n respecten el ritme de fer les coses, la manera de ser, la història. Si allò que volem es el desenvolupament harmònic i polifacètic dels infants, cal satisfer simultàneament els interessos individuals.

Aquesta pràctica respecta les experiències viscudes per part de cada un dels infants i es tenen presents cada una de les seves aportacions.

-Sentir-se escoltat, i això vol dir escoltar també els seus desitjos, les seves necessitats fisiològiques, afectives, de moviment, de joc i de diversió, de socialització i autonomia, d’expressió, de comunicació i de creació i d’exploració del món i de manipulació.

Aquesta pràctica permet als infants satisfer les seves necessitats de comunicació, de compartir amb els amics les seves vivències. A més a més, a posteriori, aquesta pràctica els possibilita anar més enllà, és a dir, descobrir tot el que poden fer amb el material que aporten al laboratori.

-Sentir-se protagonista de la seva història i, per tant, sentir-se cada vegada més autònom: aconseguir cada vegada majors nivells d’autonomia.

Amb aquesta pràctica els infants guanyen seguretat amb ells mateixos. Això els permet donar-se a coneixer als seus companys d’una manera més autònoma, és a dir, els infants, cada vegada necessiten menys el suport de la mestra.

-Conèixer i dominar de cada vegada més parts d’aquest món tan desconegut, a través del joc i l’exploració.

L’infant és actiu quan explora, quan s’arrisca, i això significa que cerca dominar da cada vegada, més parts d’alló que li es desconegut.

L’infant d’aquestes edats experimenta la realitat manipulant-la, manipulant els objectes. A través de l’experimentació, els/les nins/nines desenvolupen la capacitat de reconeixement, comparació, classificació, simbolització, etc.

Hem de ser conscients que no sempre, tots els infants, tenen accés a la natura. Per aquest motiu, és important treballar des de l’escola tots aquests àmbits (platja, muntaya, bosc…) per tal d’oferir-los totes les oportunitats d’aprenentatge possibles.

-Viure aquest procés d’adquisició de la propia identitat mitjançant la comunicació i el diàleg continu entre la familia, l’escola i la societat.

Amb aquest projecte que l’escoleta esta iniciant, es fa partícep a tota la comunitat educativa. Les famílies participen de manera molt activa en tot el procés i a més a més, arrel d’aquest projecte, s’ha publicat un article a una revista escolar que transmet a molts de centres 0-3, les seves propostes respecte aquest projecte.

-Du a terme una pedagogia activa que recull les vivències i els interessos que té l’infant a cada moment, per tal de reconvertir-los dins el grup amb motiu d’exploració, de coneixement i d’enriquiment.

Tot el que es du a terme dins l’aula beneficia a tot el centre, ja que els materials que aporten els infants i les seves famílies servirà per consolidar un projecte.

Per acabar, adjunt un mapa conceptual on s'exposen aquelles propietats que una bona pràctica precisa

Bones pràctiques 0-3. FEM UN COLLAGE

Me pareix molt interessant aquesta proposta de feina per molts de motius.

-En primer lloc me pareix molt adient que s’incorporin elements naturals a les escoles i que els infants puguin conèixer la procedència de tots aquests materials, així com el seu olor, la seva textura i perquè no, el seu sabor. Els infants d’aquestes edats necessiten experimentar amb el que tenen més a mà, els seus sentits.

-En segon lloc, me pareix molt important el fet que siguin ells mateixos els que participin del seu propi aprenentatge, que se’ls deixi ésser autònoms en les seves decisions, ja que amb aquesta proposta són els propis infants els que decideixen de quina manera volen decorar la portada del seu album història.

-En tercer lloc, amb aquesta proposta s’intenta que les famílies participin d’aquesta activitat i que poc a poc aquestes vaguin adoptant un paper important dins l’escola. Les famílies participen de l’aprenentatge dels seus fills, s’interesen per allò que fan. Si els infants veuen que les seves famílies entren dins l’escola s’afavorirà l’adaptació i serà més fàcil aconseguir una continuïtat entre el que passa a les aules i el que passa a casa.

-En quart lloc, aquesta proposta ajuda als infants a treballar la seva identitat, ja que cada infant tendrà una portada diferent que s’ajustarà a la seva personalitat, els seus interesos… A més a més, amb aquesta tasca l’infant es sent protagonista, ja que la seva feina encapçala tota la seva historia.

Crec que és una proposta de feina molt completa que abarca molts d’elements importants que oferèixen la posibilitat de treballar a l’hora moltes competències i àreas de coneixement.

Bones pràctiques 0-3. PODER ANAR A BEURE AIGUA

M’ha agradat molt aquesta experiència perquè he trobat una similitut molt grossa amb l’escoleta a la que estic fent les pràctiques, ja que els infants tan sols beuen aigua durant el moment del berenar i el moment del dinar. I no tan sols això, sinó que l’aigua tan sols es dóna als infants un cop han acabat de berenar i dinar. És que no tenim ganes de beure mentres menjam? No necessitam aigua després d’estar una estona cantant o jugant? No volem que els infants siguin autònoms en els seus moviments i en les seves decisions?

Crec que una manera de afavorir l’autonomia en els infants es potenciant l’observació en ells mateixos. És a dir, aconseguir que els propis infants siguin capaços de adonar-se dels moments en que necessiten cobrir algunes de les seves necessitats, en aquest cas beure aigua per hidratar-se. No insisteixen les mestres en que els seus infants siguin capaços de transmetre que tenen ganes d’anar al bany? Ido de la mateixa manera els hem d’ensenyar a prendre les seves propies decisions, doncs això també és autonomia.

A més a més, aquesta proposta pot ajudar als infants més timids a sentir-se més segurs i comodes si tenen al seu abast els elements necessaris per sentir-se millor. No hem de tenir cura de tots els nostres infants? No hem de tenir en compte les individualitats que fan als infants únics?

Malgrat això, crec que aquesta proposta pot tenir un inconvenient. Aquest seria que, per ventura, durant els primers dies d’aquesta proposta, els infants es poguessin sentir molt entusiamats amb la idea de poder servir-se ells mateixos l’aigua als seus tassons i poder beure quan ells volguessin. Hem de tenir en compte que a les primeres edats, els infants no tenen assolit per complet el control d’esfinters i això podria repercutir amb més visites al bany, les quals, es podrien produir durant moments importants de la jornada.

Bones practiques 0-3. DESCOBRINT LA CARABASSA

Sabem que a dia d’avui ens costa trobar materials naturals a les escoles. És important que els infants puguin tenir al seu abast aquells objectes que estan acostumats a veure a casa, al supermercat, a plaça... i que, per norma general, no se’ls deixa tocar, ensumar, tastar... en definitiva aprendre, experimentant i jugant amb materials no estructurats.

Els infants necessiten conèixer el món que els envolta i per aquest motiu se’ls ha de donar la possibilitat de tenir al seu voltant objectes de materials diversos.

Com podem observar en aquesta experiencia educativa, la mestra ha esperat el moment maduratiu oportú de l’infant per tal de dur a terme aquesta activitat. Sovint tenim presa perquè els infants madurin i, alguna vegada he pogut veure fotografies de centres on es col.loca a l’infant davant d’una panera dels tresors quan encara no són capaços de mantenir-se asseguts tots sols.

L’infant que apareix en aquesta experiència amb carabasses ja ha adquirit un to muscular adequat que el permet mantenir una posició fixa i experimentar a partir d’ella.

Crec que aquesta primera proposta pot ésser més encertada que la panera dels tresors, ja que a aquest infant encara li queda molt de temps fins aconseguir la verticalitat i per tant, encara li queden molts de mesos per envant per poder descobrir l’espai a partir d’aquesta posició que ha conquistat. Per aquest motiu, consider que és més adequat començar amb un sol objecte i poc a poc anar incorporant-ne de nous.

Les imatges d’aquest infant demostren el plaer de les primeres descobertes. L’infant té la possibilitat de descobrir en primera persona les característiques de l’objecte que té al davant. L’infant el mira amb deteniment i prova diferents maneres d’agafar-lo. D’aquestes imatges, podem deduir que és la primera vegada que aquest infant manipula una carabassa, ja que la seva mirada i la seva posició denota interés i concentració per tot alló que veu i tot alló que fa. La seqüència de fotografies que podem veure en aquesta plana web, tan sols ens mostren l’inici d’aquesta descoberta, per aixó seria interessant que aquesta proposta s’allargàs en el temps per tal d’observar quantes coses es capaç de fer aquest infant amb un sol material, sempre i quan es respecti el seu ritme, ja que haurien d’ésser els mateixos infants els qui marcassin el temps de les activitats.