Laboratori en acció

Aquesta setmana hem començat a avaluar el funcionament del nostre projecte de millora al centre. En el meu cas, he pogut observar i intervenir en el laboratori de construccions ubicat al pati tant ahir com avui.

Aquest espai està destinat als infants de la classe de 2 anys grans i als infants de la classe de 2 anys petits.

El laboratori de construccions està compost per material no estructurat de grans dimensions.

A les primeres sessions, el material ofertat ha estat limitat ja que ens interessa que els infants es familiaritzin amb ells de manera progressiva. I no tan sols això, sino que, a més a més, hem volgut que part del material amb el que hem començat cada una d’aquestes sessions siguin materials coneguts per ells.

Aquest fet, consideram que ha estat un acert, ja que hem aconseguit que els infants posassin en funcionament els seus coneixements previs i sobretot que tots es sentissin còmodes a l’hora d’establir una primera presa de contacte amb aquest i altres materials.

Esteim molt satisfetes amb el resultat d’aquestes dues sessions, ja que s’han corroborat algunes de les hipòtesi que, a priori, nosaltres ens haviem marcat com a possibles accions, tals com: ficar i treure, encaixar, fer construccions horitzontals…

Per altre banda, aquestes dues sessions ens han servit per estructurar millor la sessió, ja que dia rere dia, ens adonam que sorgeixen obstacles que cal sortejar.

Donat que aquesta activitat es produeix al pati, cosa a la que els infanst no estan molt acostumats, es veim obligades a anticipar-nos a algunes de les situacions que es poden esdevenir, com per exemple que els infants vulguin anar a les engronsadores envers d’estar manipulant els materials propis d’aquest laboratori o bé que vulguin traslladar el material a una altre part del pati que, inicialment, no contemplaven com a escenari de joc.

Quan començam la sessió dedicam uns minuts a recordar amb els infants les normes que envolten aquest moment de joc tals com: no es poden tomar les construccions dels amics, si volem ajudar a un amic li hem de demanar permís, hem de tenir cura del material ja que aquest és delicat…

A la primera sessió, se’ns va oblidar recordar als infants que el fet de sortir al pati a fer una activitat no significava que es poguessin emprar tots els materials que conformen aquest espai.

Volem inculcar en els infants que totes les instalacions del centre poden esdevenir en espais d’aprenentatge i desenvolupament, però sabem que perquè els infants s’acostumin necessiten temps. Amb això no volem dir que hagi que limitar l’espai emprat sinó que, poc a poc, els infants hauran d’anar conquistant l’espai físic.

De fet, durant aquestes dues sessions observades ens hem adonat que els infants s’engrescaven molt quan podien combinar el material del laboratori amb un material de joc que forma part de l’escenari del pati. Per aquest motiu, pensam que a les pròximes sessions deixarem aquest material, el qual es tracta d’una estructura de plàstic que tant pot èsser una casa com un tobogan, pròxim a les immediacions del laboratori per tal que els infants puguin du a terme algunes de les accions que fins ara hem pogut observar.

Darrer dossier. Pla de millora

Gràcies a les diferents exposicions realitzades a classe sobre cada un dels projectes de millora que s’estan duent a la pràctica a les diferents escoles i sobre l'informació que les alumnes de l'itinerari B ens han facilitat, m’he pogut adonar de les diferencies existents entre bones pràctiques i plans de millora.

És veritat que sovint, des de els propis centres no tenen gaire clar els objectius als que volen arribar i aquest fet repercuteix en la feina de les practicants, les quals es veuen obligades a abordar les diverses accions imposades des del centre, sense saber si el que estan fent es tracta d’una bona pràctica o d’un pla de millora.
Aquest fet esdevé de la manca de preparació per part de les mestres davant aquesta intenció de canviar, innovar i millorar. Un pla de millora precisa d'una elaboració previa (fonamentació teòrica) i una continuïtat en el temps que faciliti l'avaluació final.
És cert que sovint l'avaluació del que es fa a les escoletes passa desapercebuda quan en realitat és una de les parts més importants ja que serà la manera de saber si allò que hem fet funciona o no.
De fet, són moltes les idees innoadores que sorgeixen de la manera més simple dins una escola, però una bona idea no és abastament. És fonamental posar-la en funcionament per adonar-nos si és o no viable i saber si es limitarà a una bona pràctica o si per contra es podrà convertir en un pla de millora.

Un projecte de millora requereix d’unes bones pràctiques ja que del que es tracta es de procurar al centre un canvi, una innovació i en conseqüència una millora.

Per altre banda, les bones pràctiques no tenen perquè repercutir en un pla de millora. Aquestes poden esdevenir de qualsevol activitat que es realtzi des del centre i poden anar des de una bona actitut per part de les mestres fins a una necessitat que esdevengui un canvi.

Per a totes nosaltres, les practicants, és la primera vegada que posam en marxa un projecte que parteix des de cero.

En el nostre cas, és veritat que partiem d’una fonamentació teòrica que el centre ja tenia assolida i per tant, ens va servir de molta ajuda saber que ja disposavem d’un punt de partida que ens ajudava a emmarcar el nostre projecte.

Aquest punt de partida eren per una banda les necessitats sentides dins les pròpies aules. Cal tenir en compte que a l'escoleta, es té una gran consciència vers la millora que es requereix pel que fa a la inclusió de materials naturals dins la vida qüotidiana del centre en general i de cada una de les aules en particular.

Per altra banda, cal assenyalar que l´escola té una llarga trajectòria i bagatge pel que fa al treball per projectes relacionats amb la descoberta, la manipulació i l´experimentació amb materials naturals. És a partir d´aquest tipus de propostes que s´observen les inquietuds dels infants i es comprova l´interès que susciten en ells tant els materials naturals com els no estructurats.

I, finalment sorgeix arrel de la participació d'algunes mestres a les jornades celebrades el mes d'octubre a Pollença amb el títol: "Educació per a la vida" a càrrec de Satish Kumar, Gunter Pauli i Fritjof Capra. Una trobada que els va servir per reflexionar sobre quin entorn i quins recursos cal posar a l´abast dels infants per promoure el valor de l´ecologia, el pensament sistèmic i per resoldre conflictes aplicant la creativitat i l´ètica medioambiental.

Malgrat tots els projectes exposats fins ara a la classe són totalment viables, sempre i quan existeixi un suport que inclogui recursos humans, econòmics, mitjans i instruments, cal dir que molts es queden en un pla teòric a causa de la falta de coneixement sobre tot el que un pla de millora ha d’incloure.

Un projecte de millora suposa fer molta feina, però en el nostre cas, estic segura que haurem apres molt, ja que des del centre on duim a terme aquest pla de millora és un centre que funciona per projectes des de fa vint anys i això es nota quan les mestres ens exposen les seves inquietuts, opinions, reflexions, experiencies…

A més a més, des de la Uib també hem tengut a una mestra-tutora amb molta experiència en tot el que es refereix a projectes. Ella ha estat, principalment qui ens ha explicat en què consisteix un laboratori mostrant-nos fotografies, videos, aportant-nos referencies bibliogràfiques…

Nosaltres mai haviem vist funcionar un laboratori i he de dir que la documentació que la nostra tutora de la Uib ens va facilitar ens va servir de model per tal d’organitzar l’espai i disposar els materials de manera atractiva, que cridas l’atenció dels infants i que per tant convidas a jugar.

Varem procurar tenir molta cura dels contenidors que empravem i dels materials que ofertariem, ja que la selecció d’aquest material va èsser estudiada a consciència prenent com a base l’edat dels infants, el tipus d’accions que podien o no desenvolupar,…

Tornant a les exposicions dels projectes per part de la resta de companyes cal dir que tots i cada un d’ells varen èsser molt interessants i tots estaven justificats. Per exemple:

RENOVAR I MILLORAR EL PATI

La posada en marxa d’aquest projecte sorgia de la necessitat dels propis infants, els quals s’avorrien durant aquest moment de joc lliure. Aquest moment es fonamental per els infants i me sorpren que, coneixent als infants i el poc que necesiten per divertir-se, no ho puguin aconseguir.

Les practicants tenen clars tant els objectius (aconseguir que els infants gaudeixin d’aquest moment) com els aprenentatges que es poden aconseguir amb la exposició d’aquest projecte al centre (aprenentatge cooperatiu, potenciació del llenguatge, resolució de conflictes, joc simbòlic…).

RELACIO FAMILIA-ESCOLA

En relació a aquest projecte m’ha cridat l’atencio la manca d’acords que hi ha per part del centre a l’hora d’establir aquest projecte de millora. He tengut la impresió que el centre vol abarcar molts de temes però no profunditza en cap d’ells. Crec que fer un projecte en tan poc temps és complicat i si, a més a més, el centre no estableix unes directrius clares que t’ajudin a avançar, la feina es complica.

Els objectius principals serien: afavorir la relació entre les mestres i les families, fer més partíceps a les families en l’educació dels seus fills, despertar en les families un sentiment de col.laboració, establir llaços forts i sòlids que permetin que família i escola caminin en la mateixa direcció, aconseguir que les families dels diferents infants de l’escoleta es comuniquin d’una manera mes relaxada.

Crec que per part de le families aquest pla de millota pot repercutir en un aprenentatge significatiu, ja que les families i les mestres s’adonaran que tot aquest procés té un sentit per a ells i que a la llarga els ajuda a consolidar aquestes relacions.

L’avaluació es fara evident mitjançant reunions de claustre o mitjançant qüestionaris on les families puguin expresar el que ha suposat per a ells aquestes innovacions al centre.

LA POESIA

M’ha sorpres com un projecte tan innovador i a la vegada tan complexe pot tenir cabuda dins les escoletes 0-3.

El principal objectiu és despertar un sentiment d’estima cap a la lectura, cap a les paraules, cap a tot allò que, indirectament, fa referència a la nostra terra, a les nostres tradicions i a la nostra cultura.

Els aprenentatges que promou aquest projecte són principalment, el desenvolupament del llenguatge, l’adquisició dels ritmes, la memorització mitjançant la repetició…

L’avaluació serà, bàsicamente, mitjançant l’observació directa, malgrat aquesta observació pot èsser substituïda, de manera puntual, per registres fotogràfics, registres en video o notes de camp que permetin a les mestres avaluar progresivament els objectius establerts a priori.

MATERIAL RECICLAT I NATURAL

Els projectes relacionats amb aquests tpus de material han estat el que més inormació ens han aportat al nostre projecte de millora, ja que parteixen de les mateixes necessitats.

M’ha sorprès la diversitat d’aspectes que des de uns centres a uns altres es poden millorar vers aquesta temàtica.                                                                                                                             

BLOG

Crear un blog a les escoles té com a objectiu obrir l’escola al món. El blog permet a les families saber el que fan els seus fills al mateix temps que permet l’existència d’un feedback amb mestres d’altres escoles que ens poden donar una altre visió de les coses.

Qui no té por als canvis? A tots ens passa que quan ens enfrontem a coses noves, ens hi acostam amb por malgrat una cop superades esdevenguin en un éxit.

Les pacticants que duen a terme aquest projecte han hagut de fer una feina important de motivació per tal que les mestres del propi centre es posassin en marxa amb el blog.

L’objectiu principal d’aquest projecte seria la formació interna de les mestres per tal d’asegurar una continuïtat al blog.

PSICO

Des de que he començat les meves pràctiques, estic acostumada a veure unes sessions de psico que es desenvolupen amb molta cura. Aquest centre considera fonamental el joc motriu per el desenvolupament físic i cognitiu dels infants. Tot l’equip del centre va acudir a Menorca a unes jornades conduïdes per en Bernard Aucouturier. Això demostra que les docents es formen dia rere dia per tal de dur a terme unes sessions que contemplin cada una de les fases que marquen aquestes sessions.

Per aquest motiu me va sorprendre que des d’altres centres això no es produeixi així.  Pel que varen exposar les companyes, aquest projecte tracta de posar en marxa moltes accions de millora, però totes i cada una d’elles estan emmarcades dins el mateix projecte.

Arrel de cada un dels projectes de les meves companyes m’he adonat que totes seguim, més o manco les mateixes directrius i que moltes de nosaltres ens esteim trobant amb obstacles i dificultats molt semblants.

A més a més, consider que tots els plans de millora es podrien adaptar al meu centre, en major o menor mesura, ja que sempre es pot millorar i continuar avançant per tal d’aconseguir que a l’escoletes 0-3 predomini una educació de qualitat.

Declaració d'intencions del projecte de millora

A la fi tenim més o manco clar el nostre projecte de millora.

Avui ens hem reunit a l’escoleta les practicants, les mestres del centre i la nostra tutora de la Uib per tal de fer una declaració d’intencions.

Hem fet una exposició en power point on mostram com volem dur a terme aquest projecte, el qual sorgeix de la necessitat d’incorporar material natural i no estructurat a l’escoleta.

El que tenim prou clar des de fa ja unes quantes setmanes és que volem crear dos espais.

Un d’ells es tracta d’un laboratori que compartiran els infants de la classe de 2 i 3 anys. Aquest espai estarà destinat a la creació de grans construccions amb material no estructurat.

Per altre banda, volem dissenyar un altre espai per als més petits de l’escoleta (1 i 2 anys). Aquest espai té com a finalitat afavorir el descobriment de materials naturals mitjançant els sentits.

El centre ja disposa de bastant material d’aquestes característiques i arrel de la nostra incorporació a les aules, la presència d’aquest tipus de material ha anat en augment. Però el vertader problema a l’hora de desenvolupar aquest projecte de millora radica en la falta d’espai per part del centre. Ha estat aquí on ens hem tengut que posar una mica fermes i prendre decisons ràpides que ens facilitin la posada en pràctica del nostre pla.

Des de un primer moment, la nostra idea era crear dos laboratoris fixos dins l’escoleta i pensam que hem trobat la solució a aquesta falta d’espai reconvertint una caseta que hi ha al pati, la qual els infants empren durant el moment del pati. Aquesta caseta anomenada “La casa dels contes” és un espai que els infants empren per jugar a cuinetes, ja que a dintre hi han tengut, fins fa poc, una cuineta i altres estris que afavoreixen aquest joc simbòlic.

L’altre laboratori ha esta creat arrel de reconvertir un apost de fusta que amaga un matalàs en un moble amb dues baldes.

D’aquesta manera conseguirem que aquests dos espais puguin estar de manera permanent a l’abast dels infants.

És veritat que des de que varem aclarir on es situarien aquests dos espais, l’escoleta va buidar, de tot d’una, la casa dels contes i va reconvertir aquest moble, del que he parlat anteriormente, en una prestatgeria, que anomenarem prestageria multisensorial.

Arrel de la reunió d’avui hem pogut acordar quins materials són realment viables per cada un dels laboratoris que volem dissenyar a l’escoleta. En general la proposta de materials ha estat bastant encertada però encara queda molta feina a fer, ja que fins avui no hem tengut la sensació de que el centre i les mestres vulguin col.laborar activament amb nosaltres. Quan dic col.laborar me referix al fet de que elles aportin material de la mateixa manera que ho feim nosaltres, que ens deixin disposar de temps durant la jornada per reunir-nos entre practicants per preparar material, per rentar-lo, per concretar certes qüestions que encara no estan prou aclarides, que ens comencin a donar part del presupost que la Uib assigna al centre per tal de poder invertir aquest diners en tot aquell material que fins a dia d’avui tenim pactat…

Pensam que a partir d’ara, encara poden surgir alguns obstacles que ens dificultin la implementació d’aquests laboratoris, ja que s’acosta final de curs i cada una de les mestres té moltes feines a fer, dins i fora de l’horari escolar. Tal vegada aquest fet pot repercutir a l’hora de col.laborar amb nosaltres quan arribi el moment, per exemple, de completar material

Fins ara, tenim la sensacio de que la nostra presencia al centre és més efectiva sempre i quan acompayem a les mestres en els seus quefers diaris (canvi de bolquers, montar i desmontar la sala de psicomotricitat, preparar els matalassos per dormir, ajudar als infants a l’hora del dinar…)

És per aquest motiu que, per molt que avui a la reunió s’hagi remarcat el fet que a partir d’ara ens hem de posar en serio amb el projecte i que per tant, necesitarem disposar de temps, dins la mateixa jornada, per acomodar aquests dos espais, no esteim gaire convençudes de que el centre ens ho permeti.

Malgrat això, crec que aquesta reunió d’avui ens ha vengut molt bé a totes, ja que ara tenim més clar el que volem fer i, sobretot, el que podem fer. A més a més, saber que disposam d’un presupost per part de la Uib, ens lleva molts de mals de cap, ja que fins ara, tot el material que hem recopilat l’hem anat a cercar a diferents platjes de la illa, a bars, a restaurants, a fusteries…

CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES

En relació al contracte d'aprenentatge que vaig elaborar al inici de les meves pràctiques, he de dir que, a dia d'avui, he afegit totes aquelles anotacions que es troben escrites en negrete.

Jo, Carmen Sancenón Bennásar, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:

-Aprendre a valorar les opinions de les meves companyes, per tal de fer mes facil el treball en equip.

-Observar i veure als infants de manera individual i no com a una unitat per tal de dur a terme unes bones intervencions individualitzades.

-Aprendre a desenvolupar una visio perífèrica que me permeti adonar-me dels procesos de cada un dels infants.

-Saber escoltar als infants amb tots els sentits.

-Deixar que els infants m’ensenyin.

-Gestionar el meu temps de manera correcta per aconseguir donar cabuda a totes les meves futures responsabilitats com a mestre.

-Implicar-me a fons per tal de superar els meus punts febles.

-Oferir un bon model d’aprenentatge pels infants.

-Du a terme una formació continua per tal de poder oferir, dia a dia, conceptes innovadors al centre.

-Tenir cura de la meva postura corporal amb els infants, la qual pot esdevenir amb una aproximació o un allunyament per part dels infants.

-Adaptar el meu vocabulari en funció de les edats que tenguin els infants que estan al meu càrrec.

-Respetar les individualitats de cada un dels infants.

Em proposo els objectius: em proposo millorar en tots aquells aspectes que poden fer que la meva feina com a futura mestra sigui insuficient i ineficaç i per altre banda em proposo resaltar tots els meus punts forts per tal de sentir un equilibri en tot allò que faci. Fer un esforç per adaptar-me a la dinamica, al ritme de l’escola i a la manera de fer de les mestres que treballen allà, ja que a diferencia de molts de centres, aquest fa molta de feina, dins i fora de l’horari escolar. Dur a terme bone intervencions amb els infants, sempre i quan hagi pogut veure com ho fan les mestres previament.

Observar els distints models de mestre que hi ha a l’escoleta per tal de discriminar quines actuacions me pareixen adequades i quines no. Això és possible a l’escola a la que esti fent les pràctique, ja que, a dia d’avui ja he pogut acompanyar a quatre mestres distintes.

Em proposo empapar-me de totes les experiències que es viuen dia rere dia a l’escoleta, ja que són una font inesgotable d’idees, les qual podran esdevenir en una educació de qualitat.

Per aconsegui-ho faré, demanaré... tot allò del que dubti, fare tot allò en el que cregui, fare tot allò que he aprés durant aquests tres anys de carrera, fare tot allò que vegi fer per part de les mestres amb més experiència. Me deixaré aconsellar per les mestres que m’acompanyan durant aquest viatge. Proposaré les meves idees i intencions, sempre i quan consideri que són oportunes. Acompanyaré d’arguments les meves propostes.

Tal i com vaig comentar dies anteriors, consider que estic aprenent moltes coses arrel d’aquestes pràctiques. Però cada dia que passa, me n’adon que necessit viure experiències que m’ajudin a posar en pràctica aquelles competències que encara no tenc assolides per complet.