Valoració de les meves pràctiques

Les pràctiques estan passant molt aviat i això és senyal que m’agrada el que estic fent a s’escoleta. He de dir que cada dia que passa estic més còmode i sobretot intent disfrutar més dels infants, sense sentir-me cohibida per si les mestres del centre m’estan observant i al mateix temps avaluant. Això era el que me passava durant les primeres setmanes i la repercusió que tenia en jo aquest fet era que no me trobava relaxada fent les meves intervencions amb els infants.

Crec que estic aprenent moltes coses i el que més m’ajuda és l’observació que faig de les mestres a les que acompanyo durant aquesta etapa.

Mai havia entrat a una escoleta d’educació infantil i per a mi tot és nou. Per aquest motiu necessit agafar com a  model a aquelles mestres que duen darerra una experiència profesional. Elles m’ajuden en cada moment a fer que les meves intervencions amb els infants siguin cada cop més encertades, malgrat he de dir que respecten molt la manera en que cada una de nosaltres decideix actuar i això, s’agraeix.

Les intervencions que es duen a terme amb els infants són constants ja que cada infant és diferent i cada un d’ells requereix una manera d’actuar diferent.

Intervenir no tan sols és programar una activitat, sinó més aviat saber prendre decisions in situ, saber quina postura corporal has de prendre en determinats moments, saber quin lloc has d’ocupar durant una activitat, saber quin to de veu emprar, saber mediar entre dos infants quan hi ha un conflicte entre ells, servir de model en cada una de les coses que facis…

Malgrat això, he de dir que el centre m’ha oferit en varies ocasions programar diverses activitats que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Una d’elles no va èsser una activitat en si però formava part d’un conjunt de propostes. En aquest cas es tractava de portar material al centre que possibilitàs als infants de 2-3 anys el descobriment i experimentación a partir de materials naturals, els qual quedarien a disposició dels infants en el racó d’observació.

Me vaig sentir molt còmode amb aquesta situació i per el que podeu veure vaig tornar a repetir experiència portant un material diferent.

Cada vegada que havia de mostrar als infants el que havia portat, intentava fer-ho de manera que aquest moment estigués envoltat d’una atmòsfera de misteri. Per exemple, el dia que vaig portar la bossa plena de caragols vaig començar agitant la bossa, la qual feia renou. Un cop fet això els demanava als infants si sabien què podia èsser el que hi havia a dintre. A continuació els hi acostava la bossa i deixava que la tocassin. D’aquesta manera, els infants i jo varem du a terme una interacció prèvia a la tasca en si, la qual consistia en presentar el material.

Una altre proposta que vaig du a terme va sorgir arrel d’un receptari que la classe dels Gegants ha posat en marxa arrel dels aniversaris dels infants. Cada cop que un infant fa els anys, comparteix amb els seus pares aquest dia tan especial elaborant, amb l’ajuda d’alguns amics de la classe, una recepta de cuina.

Les mestres me varen demanar si volia participar en aquest receptari i per suposat, vaig dir que si.

Les mestres i jo varem estar pensant que podria fer i entre totes varem decidir que estaria bé ensenyarlos a fer un suc de taronja. Però la cosa no acaba aquí, ja que varem pensar que podiem fer d’aquesta recepta una proposta més àmplia.

El primer dia varem fer suc de toronja. Varem començar presentant aquesta fruita. Posteriorment vaig convidar als infats a ensumar-la. A continuació varem pelar una taronja en forma d’espiral i la varem tallar per donar-la a tastar als infants.

A més de fer suc volia que els infants coneguessin les diferents maneres en que es pot pelar o tallar una taronja, ja que la meva ment ja estava posada en una altra activitat.

Finalment varem fer el suc entre tots

Les dues activitats que varem fer a partir d’aquesta recepta varen èsser, per una banda un taller de construccions i per l’altre un taller de plàstica.

Per fer el taller de construccions vaig voler reunir a un petit grup d’infants que havia participat al taller de cuina, ja que el material base era un material de sobra conegut per a ells.

Volia presentar aquesta fruita de totes les maneres en que els infants les havien pogut veure durant el taller de cuina.

Per aquest motiu, abans de començar amb aquesta proposta de construccions vaig parlar amb els infants sobre tot el que hi havia a la classe. Volia recordar amb ells el que haviem fet dies enrere i veure si eren capaços de reconèixer tot el que veien.

Vaig quedar molt satisfeta amb aquesta activitat, perquè tot va surtir rodat. Vaig sentir que donava les passes correctes en cada moment. Consider que vaig encertar amb el nombre d’infants que vaig decidir, amb la presentació del material i de l’escenari, amb les explicacions prèvies, amb les observacions… i crec que tot això queda reflectit amb le cares dels propis infants.

El que mai pots saber és per on et sortiran els infants, ja que en un principi aquesta proposta era de construccions i es va convertir amb una pista de salts.

L’altre proposta que vaig voler oferir als infants va èsser un taller de plàstica que consistia en fer estampacions amb mitges taronges. Aquest cop la meva sensació no va èsser la mateixa un cop va finalitzar l’activitat, ja que no va sortir tal i com jo esperava.

Vaig cometre alguns errors que varem fer que el resultat no fos l’esperat, com per exemple: vaig fer passar a massa infants per fer aquest taller, no vaig saber donar per finalitzada l’activitat en el moment oportú, vaig donar massa indicacions als infants alhora…  Però com bé hem dit en altres ocasions, de vegades necessites equivocar-te per tal de poder fer-ho millor. Per tant, si demà hagués de tornar oferir als infants aquesta proposta la faria de manera diferent per procurar que acabàs amb exit.

Malgrat això, no consider que aquest taller fos un fracàs.

Estic aprenent a fer de mestra i els conflictes estaran presents en el dia a dia per ajudar-me a avançar en el meu camí passa a passa, poc a poc. Així que, en general, estic molt satisfeta de tot el que duc, fins ara, a les més espatlles.

  

BONES PRÀCTIQUES A L’AULA

Avui, tu ets protagonista

La bona pràctica d’aula que vull exposar sorgeix arrel de la necessitat d’incorporar a tot el centre més material natural i consolidar així un nou projecte que comença amb l’arribada de les practicants a aquesta escoleta.

Una part d’aquest projecte consisteix en un laboratori o racó d’observació on tots els seus materials són naturals. Quan es va proposar aquest projecte, l’escoleta es va posar en contacte amb les famílies per tal de demanar la seva col.laboració a l’hora de recopilar material natural que permeti als infants gaudir de diverses experiències relacionades amb la natura i amb la terra.

A partir d’aquest moment, els infants s’encarregaven de fer diferents aportacions en aquest racó. Ells duien el material i el presentaven als seus companys de la següent manera.

Cada dia que algun infant de la classe dels Gegants (2-3 anys) du qualque cosa per al racó d’observació, se li dona l’oportunitat de disposar d’un temps per tal de fer una presentació al seus companys i així poder compartir amb ells el nou material. Aquest moment es sol du a terme a l’inici de la jornada, quan tots els infants han arribat (sol èsser al voltant de les 9:30h.)

Durant aquesta estona, l’infant protagonista es situa al davant dels seus amics, els qual es troben asseguts als matalassos. Durant questa presentació de material, la mestra li fa preguntes a l’infant protagonista relacionades amb el material. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament del llenguatge per part dels infants.

A més a més, la mestra documenta amb fotografies aquest moment.

L’infant du a terme aquest moment de protagonisme tot sol, però les mestres conviden a l’infant a que mostri, de més a prop, el material als seus amics per tal de tocar-ho, ensumar-ho, coprovar si fa o no renou…

És important fer sentir l’infant protagonista dins l’aula, ja que d’aquesta manera treballam la seva identitat.

Arribat aquest moment, es tracta igual a tots els infants. Amb tots es segueix el mateix ritual, el qual consisteix en situar a l’infant a un lloc visible per a tots i mentres una de les mestres, estira la seva conversa que serveix per explicar als amics i amigues el que ha duit, d’on ho ha duit…, l’altre mestra li fa fotografies. Les fotografies són per una banda a nivell individual, és a dir, fotografies que mostren al propi infant amb el material que ha portat i per altra banda es prenen fotografies d’aquest mateix infant compartint el material amb alguns dels seus companys. Els convida a tocar el material, a ensumar-lo, a comprovar si fa renou…

Sí es veritat que, malgrat amb aquesta pràctica no es perceben diferències a l’hora de tractar a cada un dels infants, si es poden veure desigualtats a altres activitats o moments qüotidians, que fan percebre quins infants són els preferits per les mestres. Tot i això, tots els infants estan ben atesos en tot moment, però alguns d’ells no reben la motivació necessària per tal d’avançar en el seu desenvolupament.

He de dir que això és una sensació que tenc jo des de, pràcticamente, el meu primer dia de pràctiques. En cap moment ho he parlat amb les mestres, ja que me resulta un tema un poc delicat.

Amb aquesta bona pràctica es posen en marxa moltes estratègies d’aprenentatge, com per exemple:

-          Es fa a l’infant protagonista d’aquest moment.

-          Es fomenta en tots els infants el respecte per l’escolta.

-          Es documenta el que està passant en quell moment amb fotografies, les quals es posaran dins l’àlbum història de l’infant i s’acompanyaran amb un escrit que acompanyarà la imatge. En aquest escrit es contempla com es va sentir l’infant, com va èsser aquest moment, com ha evolucionat l’infant respecte a les diferens àreas d’aprenentage.

-          Es potencia en l’infant el desenvolupament del llenguatge ja que és un moment per a que l’infant s’expressi i conti les seves vivències i les comparteixi amb els altres.

Tot el centre es mostra molt satisfet amb aquesta pràctica, ja que el que volen aconseguir amb aquest projecte, és donar continuïtat a aquesta proposta, oferint, de manera permanent un laboratori on predominin els materials naturals i no estructurats. Però en la meva opinió, crec que s’hauria de limitar una mica l’entrada d’aquest material dins l’aula, ja que hi ha dies que els infants porten coses que no ofereixen gaire possibilitats. Crec que el centre no te gaire clar de quina manera vol enfocar aquest nou laboratori i això fa que l’existència de material natural sigui excesiu i, de vegades, poc funcional.

Si el centre tingues clar la manera d’enfocar aquest projecte, les aportacions de les famílies serien més encertades. Malgrat això, el centre agraeix la col.laboració i diposició per part dels pares a l’hora de implicar-se en l’educació dels seus fills i millora del centre.

Des de que varem arribar al centre, he de dir que, gran part de la jornada es dedica a fer activitas relacionades amb aquest projecte. Tot i així, hi ha pràctiques d’aula que consider molt enriquidores i que no es duen a terme. Algunes d’elles podrien èsser:

-Converses en rotllana, sobretot, després del cap de setmana.

-Activitats relacionades amb els sentiments.

-Fer una votació per elegir a un responsable del dia.

-Mirar el temps.

Podriem dir que aquesta bona pràctica d’aula es recull als principis pedagògics que aquesta escoleta defensa. Alguns d’ells queden reflectits al PEC:

-La vida dels infants en una col.lectivitat correctament organitzada proporciona un desenvolupament harmonic de totes les seves possibilitats, alhora que facilita la formació d’uns valors de convivència, de respecte, d’ajut mutu.

L’infant necessita el grup per reafirmar la identitat.

Per aquest motiu aquesta pràctica resulta tan enriquidora pels infants ja que sentirse protagonista dins un grup de coetanis ajuda a l’infant a reafirmar la seva identitat.

-Al mateix temps el/la nin/a és un element diferenciat dins el grup i se’n respecten el ritme de fer les coses, la manera de ser, la història. Si allò que volem es el desenvolupament harmònic i polifacètic dels infants, cal satisfer simultàneament els interessos individuals.

Aquesta pràctica respecta les experiències viscudes per part de cada un dels infants i es tenen presents cada una de les seves aportacions.

-Sentir-se escoltat, i això vol dir escoltar també els seus desitjos, les seves necessitats fisiològiques, afectives, de moviment, de joc i de diversió, de socialització i autonomia, d’expressió, de comunicació i de creació i d’exploració del món i de manipulació.

Aquesta pràctica permet als infants satisfer les seves necessitats de comunicació, de compartir amb els amics les seves vivències. A més a més, a posteriori, aquesta pràctica els possibilita anar més enllà, és a dir, descobrir tot el que poden fer amb el material que aporten al laboratori.

-Sentir-se protagonista de la seva història i, per tant, sentir-se cada vegada més autònom: aconseguir cada vegada majors nivells d’autonomia.

Amb aquesta pràctica els infants guanyen seguretat amb ells mateixos. Això els permet donar-se a coneixer als seus companys d’una manera més autònoma, és a dir, els infants, cada vegada necessiten menys el suport de la mestra.

-Conèixer i dominar de cada vegada més parts d’aquest món tan desconegut, a través del joc i l’exploració.

L’infant és actiu quan explora, quan s’arrisca, i això significa que cerca dominar da cada vegada, més parts d’alló que li es desconegut.

L’infant d’aquestes edats experimenta la realitat manipulant-la, manipulant els objectes. A través de l’experimentació, els/les nins/nines desenvolupen la capacitat de reconeixement, comparació, classificació, simbolització, etc.

Hem de ser conscients que no sempre, tots els infants, tenen accés a la natura. Per aquest motiu, és important treballar des de l’escola tots aquests àmbits (platja, muntaya, bosc…) per tal d’oferir-los totes les oportunitats d’aprenentatge possibles.

-Viure aquest procés d’adquisició de la propia identitat mitjançant la comunicació i el diàleg continu entre la familia, l’escola i la societat.

Amb aquest projecte que l’escoleta esta iniciant, es fa partícep a tota la comunitat educativa. Les famílies participen de manera molt activa en tot el procés i a més a més, arrel d’aquest projecte, s’ha publicat un article a una revista escolar que transmet a molts de centres 0-3, les seves propostes respecte aquest projecte.

-Du a terme una pedagogia activa que recull les vivències i els interessos que té l’infant a cada moment, per tal de reconvertir-los dins el grup amb motiu d’exploració, de coneixement i d’enriquiment.

Tot el que es du a terme dins l’aula beneficia a tot el centre, ja que els materials que aporten els infants i les seves famílies servirà per consolidar un projecte.

Per acabar, adjunt un mapa conceptual on s'exposen aquelles propietats que una bona pràctica precisa