sábado, 14 de abril de 2012

BONES PRÀCTIQUES A L’AULA

Avui, tu ets protagonista

La bona pràctica d’aula que vull exposar sorgeix arrel de la necessitat d’incorporar a tot el centre més material natural i consolidar així un nou projecte que comença amb l’arribada de les practicants a aquesta escoleta.
Una part d’aquest projecte consisteix en un laboratori o racó d’observació on tots els seus materials són naturals. Quan es va proposar aquest projecte, l’escoleta es va posar en contacte amb les famílies per tal de demanar la seva col.laboració a l’hora de recopilar material natural que permeti als infants gaudir de diverses experiències relacionades amb la natura i amb la terra.
A partir d’aquest moment, els infants s’encarregaven de fer diferents aportacions en aquest racó. Ells duien el material i el presentaven als seus companys de la següent manera.
Cada dia que algun infant de la classe dels Gegants (2-3 anys) du qualque cosa per al racó d’observació, se li dona l’oportunitat de disposar d’un temps per tal de fer una presentació al seus companys i així poder compartir amb ells el nou material. Aquest moment es sol du a terme a l’inici de la jornada, quan tots els infants han arribat (sol èsser al voltant de les 9:30h.)
Durant aquesta estona, l’infant protagonista es situa al davant dels seus amics, els qual es troben asseguts als matalassos. Durant questa presentació de material, la mestra li fa preguntes a l’infant protagonista relacionades amb el material. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament del llenguatge per part dels infants.
A més a més, la mestra documenta amb fotografies aquest moment.
L’infant du a terme aquest moment de protagonisme tot sol, però les mestres conviden a l’infant a que mostri, de més a prop, el material als seus amics per tal de tocar-ho, ensumar-ho, coprovar si fa o no renou…

És important fer sentir l’infant protagonista dins l’aula, ja que d’aquesta manera treballam la seva identitat.

Arribat aquest moment, es tracta igual a tots els infants. Amb tots es segueix el mateix ritual, el qual consisteix en situar a l’infant a un lloc visible per a tots i mentres una de les mestres, estira la seva conversa que serveix per explicar als amics i amigues el que ha duit, d’on ho ha duit…, l’altre mestra li fa fotografies. Les fotografies són per una banda a nivell individual, és a dir, fotografies que mostren al propi infant amb el material que ha portat i per altra banda es prenen fotografies d’aquest mateix infant compartint el material amb alguns dels seus companys. Els convida a tocar el material, a ensumar-lo, a comprovar si fa renou…




Sí es veritat que, malgrat amb aquesta pràctica no es perceben diferències a l’hora de tractar a cada un dels infants, si es poden veure desigualtats a altres activitats o moments qüotidians, que fan percebre quins infants són els preferits per les mestres. Tot i això, tots els infants estan ben atesos en tot moment, però alguns d’ells no reben la motivació necessària per tal d’avançar en el seu desenvolupament.
He de dir que això és una sensació que tenc jo des de, pràcticamente, el meu primer dia de pràctiques. En cap moment ho he parlat amb les mestres, ja que me resulta un tema un poc delicat.
Amb aquesta bona pràctica es posen en marxa moltes estratègies d’aprenentatge, com per exemple:
-          Es fa a l’infant protagonista d’aquest moment.
-          Es fomenta en tots els infants el respecte per l’escolta.
-          Es documenta el que està passant en quell moment amb fotografies, les quals es posaran dins l’àlbum història de l’infant i s’acompanyaran amb un escrit que acompanyarà la imatge. En aquest escrit es contempla com es va sentir l’infant, com va èsser aquest moment, com ha evolucionat l’infant respecte a les diferens àreas d’aprenentage.
-          Es potencia en l’infant el desenvolupament del llenguatge ja que és un moment per a que l’infant s’expressi i conti les seves vivències i les comparteixi amb els altres.

Tot el centre es mostra molt satisfet amb aquesta pràctica, ja que el que volen aconseguir amb aquest projecte, és donar continuïtat a aquesta proposta, oferint, de manera permanent un laboratori on predominin els materials naturals i no estructurats. Però en la meva opinió, crec que s’hauria de limitar una mica l’entrada d’aquest material dins l’aula, ja que hi ha dies que els infants porten coses que no ofereixen gaire possibilitats. Crec que el centre no te gaire clar de quina manera vol enfocar aquest nou laboratori i això fa que l’existència de material natural sigui excesiu i, de vegades, poc funcional.
Si el centre tingues clar la manera d’enfocar aquest projecte, les aportacions de les famílies serien més encertades. Malgrat això, el centre agraeix la col.laboració i diposició per part dels pares a l’hora de implicar-se en l’educació dels seus fills i millora del centre.
Des de que varem arribar al centre, he de dir que, gran part de la jornada es dedica a fer activitas relacionades amb aquest projecte. Tot i així, hi ha pràctiques d’aula que consider molt enriquidores i que no es duen a terme. Algunes d’elles podrien èsser:
-Converses en rotllana, sobretot, després del cap de setmana.
-Activitats relacionades amb els sentiments.
-Fer una votació per elegir a un responsable del dia.
-Mirar el temps.

Podriem dir que aquesta bona pràctica d’aula es recull als principis pedagògics que aquesta escoleta defensa. Alguns d’ells queden reflectits al PEC:

-La vida dels infants en una col.lectivitat correctament organitzada proporciona un desenvolupament harmonic de totes les seves possibilitats, alhora que facilita la formació d’uns valors de convivència, de respecte, d’ajut mutu.
L’infant necessita el grup per reafirmar la identitat.
Per aquest motiu aquesta pràctica resulta tan enriquidora pels infants ja que sentirse protagonista dins un grup de coetanis ajuda a l’infant a reafirmar la seva identitat.

-Al mateix temps el/la nin/a és un element diferenciat dins el grup i se’n respecten el ritme de fer les coses, la manera de ser, la història. Si allò que volem es el desenvolupament harmònic i polifacètic dels infants, cal satisfer simultàneament els interessos individuals.
Aquesta pràctica respecta les experiències viscudes per part de cada un dels infants i es tenen presents cada una de les seves aportacions.

-Sentir-se escoltat, i això vol dir escoltar també els seus desitjos, les seves necessitats fisiològiques, afectives, de moviment, de joc i de diversió, de socialització i autonomia, d’expressió, de comunicació i de creació i d’exploració del món i de manipulació.
Aquesta pràctica permet als infants satisfer les seves necessitats de comunicació, de compartir amb els amics les seves vivències. A més a més, a posteriori, aquesta pràctica els possibilita anar més enllà, és a dir, descobrir tot el que poden fer amb el material que aporten al laboratori.

-Sentir-se protagonista de la seva història i, per tant, sentir-se cada vegada més autònom: aconseguir cada vegada majors nivells d’autonomia.
Amb aquesta pràctica els infants guanyen seguretat amb ells mateixos. Això els permet donar-se a coneixer als seus companys d’una manera més autònoma, és a dir, els infants, cada vegada necessiten menys el suport de la mestra.

-Conèixer i dominar de cada vegada més parts d’aquest món tan desconegut, a través del joc i l’exploració.
L’infant és actiu quan explora, quan s’arrisca, i això significa que cerca dominar da cada vegada, més parts d’alló que li es desconegut.
L’infant d’aquestes edats experimenta la realitat manipulant-la, manipulant els objectes. A través de l’experimentació, els/les nins/nines desenvolupen la capacitat de reconeixement, comparació, classificació, simbolització, etc.
Hem de ser conscients que no sempre, tots els infants, tenen accés a la natura. Per aquest motiu, és important treballar des de l’escola tots aquests àmbits (platja, muntaya, bosc…) per tal d’oferir-los totes les oportunitats d’aprenentatge possibles.

-Viure aquest procés d’adquisició de la propia identitat mitjançant la comunicació i el diàleg continu entre la familia, l’escola i la societat.
Amb aquest projecte que l’escoleta esta iniciant, es fa partícep a tota la comunitat educativa. Les famílies participen de manera molt activa en tot el procés i a més a més, arrel d’aquest projecte, s’ha publicat un article a una revista escolar que transmet a molts de centres 0-3, les seves propostes respecte aquest projecte.

-Du a terme una pedagogia activa que recull les vivències i els interessos que té l’infant a cada moment, per tal de reconvertir-los dins el grup amb motiu d’exploració, de coneixement i d’enriquiment.
Tot el que es du a terme dins l’aula beneficia a tot el centre, ja que els materials que aporten els infants i les seves famílies servirà per consolidar un projecte.

Per acabar, adjunt un mapa conceptual on s'exposen aquelles propietats que una bona pràctica precisa

3 comentarios:

  1. Bones tardes!

    Me sembla molt interessant aquesta pràctica que es realitza ja que d'aquesta manera es treballa la identitat i no només això sinó també la relació i la autoestima. A més de treballar habilitats comunicatives, treballar el llenguatge oral, l'expressió. I amb aquesta pràctica tot aquests continguts son possibles, uns continguts essencials en l'etapa infantil.
    M'agrada molt aquesta pràctica perquè l'infant per un moment es es l’unix protagonista i d'aquesta manera pot reafirmar la seva seguretat amb el grup i amb ell mateix.

    D'altre banda, m'agradaria comentar que la nostra escola no es realitza aquest fet d'aquesta manera tan interessant. A l'escoleta els infants son els protagonistes amb l'aniversari. Quan un infant de l'aula (2-3) fa l'aniversari, es fa un gran mural, el protagonista s'ajeu a sobre del paper i marquen la siuleta, posteriorment tots pinten el mural i s'aferra la seva cara ( amb una fotografia).
    Aquest gran mural es penjar el menjador i tothom de l’escola pot veure qui fa els anys i felicitar-lo!

    Consider que aquestes pràctiques són molt apropiades i adients per treballar a l’escola i a l’aula amb els infants.
    Ja ens aniras contat que tal va Carme, felicitats per aquest blog!

    ResponderEliminar
  2. En primer lloc, dir que aquesta pràctica en sí, em sembla molt interessant, però igualment valuoses les observacions i reflexions que ha realitzat na Carme en el transcurs de la seva exposició en aquest blog per tal de donar-la a conèixer.

    Pel que fa a la pràctica, pens que és una bona manera de treballar la identitat i el protagonisme de l´infant més enllà de propostes més conegudes com pot ser el símbol, les capses de vida o la setmana del protagonista. En aquest cas, es fa a través d´un projecte compartit que impulsa els infants i que, a més a més, involucra a les famílies per poder arribar a un objectiu compartit: muntar l´espai dels materials naturals. Aquest projecte fa que, les famílies posin en marxa una sèrie d´estratègies per recopilar materials, facin partícips als infants d´aquesta recerca i després puguin presentar la seva aportació a la resta. Es tracta d´una proposta que els possibilita una primera aproximació a l´idea de col.lectivitat. Hi ha una fita comú, un objectiu comú, però el que més importa és el procés, el com s´han aconseguit els materials, què poden aportar de nou a l´espai...Cada element nou que arriba a aquest racó suposa una transformació de la qual se fa partícip a l´infant i a la resta de companys. Aquest projecte implica una transformació de l´espai, del racó, a partir d´elements aportats pels propis infants. Tots aquests materials passen a formar part de la vida de l´infant, primer a nivell individual i després a nivell col.lectiu. Tot això fa d´aquest espai, un espai de vida i contribueix a generar sensacions d´espai viscut. Aquest racó "parla" dels infants i de les seves famílies, transmet valors com el del respecte a la natura i estableix les bases per a una educació per la sostenibilitat, que tant defensen autors com en Fritjof Capra. Personalment, consider essencial, la introducció de materials naturals a l´escola perquè suposen una eina potenciadora de la creativitat i el joc i , a més a més, generen accions ilimitades que posen en joc, mai millor dit, tots els sentits i els distints llenguatges expressius dels infants.

    A través d´aquesta proposta, tots els infants viuen una mateixa situació, la de trobar -amb els seus pares- els materials, la de presentar-los a la resta dels companys i a les mestres, però tots viuen aquesta experiència de manera diferent. Per això seria important, com diu na Carme, incidir en els sentiments i sensacions dels infants i que els poguessin explicitar de manera individual. Donar protagonisme també al plànol emocional en tant que la construcció de la identitat parteix de la indiferenciació cap a la diferenciació amb la resta.

    Per concloure, no voldria acabar aquest comentari sense fer una consideració sobre el comentari de na Carme sobre la necessitat d´acotar i deixar clar a les famílies els materials que es requereixen, tant des d´un punt de vista quantitatiu, com qualitatiu. És evident que totes les propostes que es fan a l´escola han de tenir una bona planificació i reflexió al darrera, una intencionalitat clara per part dels docents i una bona comunicació amb les famílies el suficient clara i explícita per aconseguir que les seves aportacions siguin realment significatives. És indispensable per poder treure el màxim profit d´una proposta que té tots els "ingredients" per ser una gran projecte però en la que la precipitació i la manca de previsió poden provocar uns resultats no tan desitjables ni profitosos com s´espera d´ella.

    Raquel Rozalén Fernández

    ResponderEliminar
  3. Com he esmentat al meu blog, he triat aquesta pràctica ja que em sembla interessant que pugueu veure altres propostes que es desenvolupen al mateix centre de pràctiques, en aquest cas, Gianni Rodari, però amb un grup d’edat diferent. Així, podem esbrinar diferents maneres de percebre una mateixa realitat, el que em sembla, si més no, més enriquidor.

    Com podem comprovar, hi ha una coherència i una continuïtat del projecte educatiu que s’està desenvolupant a tot el centre malgrat cada proposta estigui adaptada a l’edat corresponent. Això mostra la conscienciació presa i el compromís adquirit arrel de la identificació d’una necessitat sentida per tal de millorar la línia educativa i per consegüent la filosofia que es duu a terme a l’escoleta.

    La identificació d’aquesta necessitat sorgeix de la conscienciació de la riquesa sensorial que aporten aquest tipus de material i les innumerables possibilitats que mostren.

    Un dels aspectes a destacar és l’aprofitament d’aquesta pràctica per establir una col•laboració amb les famílies, tot demanant la seva ajuda. En aquest sentit, em sembla positiva aquesta sinergia, ja que possibilita l’entrada progressiva d’aquest material dins l’aula, el que permet treure el màxim profit de cada un d’ells. No obstant, estic d’acord amb la meva companya en que calen una criteris clars que ajudin a que tota la comunitat educativa pugui entendre els fonaments i objectius del projecte i així pugui realitzar aportacions adequades.

    Aquests dos aspectes es relacionen amb la concepció d’una educació ecològica i sistèmica representants de les quals són autors com Capra i Parellada. Aquesta concepció entra en coherència amb la pedagogia que es desenvolupa al centre i la enriqueix.

    Un altre aspecte destacable és la delegació del protagonisme a l’infant el que permet treballar la seva identitat individual dins la del mateix grup que forma part. A més, el fet que es treballi arrel del projecte aporta significativitat a l’activitat, dotant-la de sentit.

    També cal esmentar que es treballen dins la mateixa proposta i arrel d’aquesta tot un seguit de competències ben variades. Alguns exemples de les qual són, com esmenta la meva companya, el llenguatge i la capacitat d’escolta. Em sembla imprescindible que es prengui consciència de la multiplicitat d’aspectes que es treballen, ja sigui intencionalment o no, en cada una de les activitats que es plantegen als infants.

    És destacable el gran treball de documentació que es duu a terme i que permet mostrar la imatge d’infant que es manté en aquesta escola i que es desprèn de la seva filosofia. Així, es fan visible les seves capacitats, mostrant-los com subjectes actius en la construcció del seu coneixement.

    També em sembla adient el rol de la mestra que duu a terme un paper de guia en l’aprenentatge dels infants i que fa desenvolupar les seves capacitats i competències mitjançant preguntes.

    Malgrat això, em sembla qüestionable que es tracti els infants de manera desigual, ja que pens que si volem educar futurs ciutadans lliures de prejudicis la millor eina que tenim és el modelatge mitjançant la mostra de un models adequats de conducta

    ResponderEliminar