Crec que tant perquè una mestra aprengui com perquè jo aprengui fan falta les mateixes coses, malgrat una mestra que ja té una experiència i un bagatge professional ja es troba situada a un altre nivell i per tant té part del camí fet. És a dir, crec que la principal diferència entre una mestra i jo està en que la mestra ja sap cap a on ha d’anar i en el meu cas he d’anar provant quin serà el camí més adient que me portarà a aconseguir les meves fites.
Per aprendre és fonamental voler-ho fer. Al llarg de la nostra formació ens esteim adonant que la feina de mestra requereix d’una formació permanent i això necessita de persones que constantment tenguin il.lusió per investigar i descubrir, per observar i analitzar, per reflexionar i canviar, per innovar i millorar.
Gràcies a aquesta assignatura he pogut comprovar que les realitats que es viuen a les escoletes 0-3 no es donen per casualitat sinó que a darrera hi ha un estudi previ que contempla cada una de les coses que són necessàries per aportar al centre i a les aules una qualitat educativa (recerca d’informació, treball en equip, reflexions individuals i conjuntes, observacions, crítiques constructives…).
Si volem sentir-nos realitzades amb la nostra feina, serà important que innovem i que volguem que les coses millorin. A ningú li agrada caure en la rutina i per això haurem d’estar sempre amb moviment.
És important que les mestres i, en el nostre cas les practicants, analitzem com ha anat la jornada escolar dia rere dia. Això implica una feina extra de seure i reflexionar sobre tot el que ha passat. Quines coses han funcionat i quines no? Per què? Quines coses es poden millorar? Què puc fer jo?...
No podem pretendre que tot ens surti perfecte a la primera. De fet, si hi ha una cosa que sempre hem de tenir present a les escoles son els imprevistos, els quals ens obliga a èsser flexibles.
Crec que sempre sorgeixen coses que es poden millorar i aquest fet ens du a trobar-nos davant conflictes que es ajudaran a avançar i portar-nos poc a poc a trobar un equilibri i un sentit a tot el que feim.
