DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
El perfil de mestre que hi ha dins l’aula dels Gegants a Giani Rodari es el tipus de mestre que a mi m’agradaria ésser. Per començar, dir que a totes les aules d’aquesta escola es treballa amb parella educativa. En el cas de la classe dels Gegants les dues mestres són diplomades en Educació Infantil. Són mestres molt carinyoses amb els infants, molt acurades i molt observadores. Elles enregistren amb fotografies part de les tasques que fan els infants i també duen a terme algunes anotacions que els seran útils per tal de fer una bona avaluació de cada un dels infants.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
M’agradaria ésser uns mestra competent i amb una gran capacitat de recerca perquè crec que això es transmet als infants. M’agradaria ésser un mestra que innovas i que tengués en compte les necessitas i interessos dels infants. (2b, 2c)
2. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
Evidentment el concepte de mestre que tenia abans de començar la carrera no s’ajustava gaire al perfil de mestre que vull aspirar a ser a dia d’avui. Sempre havia pensat en els mestres com aquells que vaig tenir de petita, els quals empraven mètodes didàctics que a dia d’avui resulten bastant anticuats.
Pràcticament des de l’inici de la carrera el meu concepte de mestre va canviar, ja que la meva idea es començava a ajustar als diferents mètodes que anavem vegent a mesura que el curs avançava. Mètodes que resultaven més innovadors i a la vegada més eficaços.
VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a: (2a, 2d, 2e, 2g)
- Organitzar situacions d’aprenentatge
Conocer, a través de una disciplina determinada, los contenidos que hay que enseñar y su traducción en objetivos de aprendizaje
Intent fixar-me en el comportaments dels infants durant els seus moments de joc, per tal de saber el perquè de les seves actuacions. És important observar i prendre anotacions de camp per tal d’aconseguir-ho, però de vegades no se quines coses són realmente importants i necessaries apuntar i quines es poden deixar de enregistrar.
Trabajar a partir de los errores y los obstáculos en el aprendizaje. Els infants aprenen mitjançant assaig-error i això ho poden veure a diari en les seves intervencions en diferents projectes. Sovint em resulta difícil trobar l’equilibri entre intervenir i guiar.
2.Gestionar la progressió dels aprenentatges
Concebir y controlar las situaciones problema ajustadas al nivel y a las posibilidades de los alumnos. Crec que és important partir dels interessos dels infants, dels seus dubtes, de les seves preocupacions. Hem de saber escoltar als infants i aprendre a anticipar allò que els preocupa i que per tant pot ésser un focus d’aprenentatge.
Crec que, malgrat m’agrada parlar amb els infants i escoltar-los, encara me pareix difícil inferir de les seves converses allò que els pot interesar.
Observar y evaluar a los alumnos en situaciones de aprendizaje, según un enfoque formativo. Me resulta complicat observar als infants en cada moment de la jornada escolar. Soc conscient que cada moment que viu l’infant a l’escola ens ofereix una gran oportunitat de coneixer-los millor i per tant saber intervenir adequadament en cada moment.
3.Elaborar dispositius de diferenciació
Practicar un apoyo integrado, trabajar con los alumnos con grandes dificultades. Crec que en un primer moment pot resultar difícil tenir dins la nostra classe un infant amb NEE, però hem de pensar, sobretot, en el futur d’aquest infant. Possiblement aquesta integració dins una aula ordinària ens durà molta feina de planificació però segurament resulti ésser positiu per tots els membres del grup-classe.
4.Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
Suscitar el deseo de aprender, explicitar la relación con el conocimiento, el sentido del trabajo escolar y desarrollar la capacidad de autoevaluación del niño. Crec que no sempre me serà fàcil transmetre als infants el plaer per aprendre. Són molts d’infants els que tendrem a l’aula i poques les hores d’atenció individualitzada per a cada un d’ells.
Ofrecer actividades de formación con opciones. Crec que tenc molt present el respecte per els diferents ritmes dels infants, ja que es tracta d’una qüestió bàsica en el cicle 0-6. No tots els infants són iguals i per això hem de saber oferir-li a cada un el que necessita en tot moment.
5.Treballar en equip:
Des de que vaig arribar a la Universitat, mai havia fet feina amb equip. He de reconeixer que, de vegades, a dia d’avui encara me costa fer feina en grup però poc a poc procur respectar més les aportacions de les meves companyes i obrir la meva ment per tal de absorbir tot allò que les altres persones me poden oferir, ja que 4 ulls veuen més que 2.
6.Participar en la gestió de l’escola
Elaborar, negociar un proyecto institucional. Crec que la comunitat educativa ha d’estar formada per membres que tenguin una bona relació, que tenguin uns interessos comuns, que tenguin il.lusió per les mateixes coses... crec que és molt difícil aconseguir això, ja que per aconseguir-ho, tots els membres de la comunitat educativa hauran d’esforçar-se molt.
Organizar y hacer funcionar, en la misma escuela, la participación de los alumnos. De vegades ens costa asumir que els infants tenen molt que ensenyar-nos, quan en realitat els que més ens poden ajudar a consolidar projectes interesants que afavoreixin el desenvolupament dels infants són ells mateixos, ja que de vegades ens costa veure el món amb els seus ulls, amb la seva mirada plena de curiositat.
7.Informar i implicar als pares
Consider imprescincible la col.laboració dels pares en l’educació dels infants. Escola i familia han de treballar en conjunt per tal d’aconseguir que els aprenentatges dels infants siguin significatius.
Pentura, no sempre serà fàcil trobar moments de reunions amb els pares, ja que una escola que resulti adient pels infants ha de tenir en compte moltes coses i sovint, el temps juga en contra.
8.Emprar les tecnologies de la informació
Sa veritat que les noves tecnologies no se me donen gaire bé i a més a més me pos molt nerviosa a l’hora de resoldre problemes informàtics, ja que no tenc molta paciència en aquest aspecte.
9.Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
Soc una persona coherent, raonable i amb un bon sentit de la justicia. No crec que me resulti complicat fer front a determinats conflictes que puguin sorgir a l’escola.
10.Organitzar la pròpia formació continua
Implicarse en las tareas a nivel general de la enseñanza o del sistema educativo. Com he comentat abans crec que a l’escola totes les opinions tenen cabuda, però saber escoltar-les no sempre és fàcil i encara menys posar-les en pràctica. Crec que és difícil posar-se d’acord entre tots els membres del centre.
Ser actor del sistema de formación continua. Ésser mestre requereix actualitzar constantment el notre coneixement, les nostres maneres de fer. Crec que me resultarà difícil trobar moments de reciclatge en un futur, perquè si a dia d’avui el temps qüasi no me basta per fer tot el que vull, el dia de demà, quan tengui una feina, ua familia...no se com ho faré.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
La meva acollida al centre ha estat molt bona. Les dues mestres a les que acompany durant aquest periode són al.lotes joves que, com jo, també varen passar per un periode de pràctiques. Elles me animen en tot moment a demanar tots els dubtes que tengui.
M’ha sorprés la acollida que he tengut per part dels infants, ja que des de el primer dia es varen aprendre el meu nom i em demanaven ajuda si la necessitaven. Un altre aspecte que m’ha soprès de l’escola ha estat que malgrat la falta d’espai, les mestres s’organitzen molt bé i ho tenen tot molt ben montat per tal de cobrir cada una de les necessitats dels infants (joc, dinar, dormir...). D’aquesta manera la falta d’espai que pot parèixer que existeix en un primer moment passa desapercebuda a mesura que el dia avança.
Obviament me queden moltes coses per veure, aquesta aventura acava de començar, malgrat cada dia passen coses noves, màgiques, que me fan reafirmar-me com a futura mestre.
CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?
Malgrat l’escola resulta molt càlida, ja que el centre té l’aspecte d’una casa, jo me l’imaginava un poc més grosa i més nova.
Les instalacions són velles i les aules es fan i es desfan a mesura que el dia transcorr, degut a la falta d’espai.
A alguns llocs de l’aula fa fred ja que hi manca calefacció. A les aules tenen aparells de bomba de calor i degut a un problema que tenen amb l’electricitat, no poden posar en marxa tots els aparells perquè els hi bota l’automàtic.
Intenten posar remei a això ja que d’aqui a un dies els instalaran radiadors a algunes parts de l’aula.
Per aquest motiu el que canviaria respecte al meu dibuix inicial seria l’estructura de l’edifici, el tamany i les estructures que conformen l’edifici, tals com portes o finestres.
En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:
a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix
1. Per que vas elegir aquest centre i no un altre?
2. Estas satisfeta amb el centre que t’ha tocat?
3. Com penses que serà el teu primer dia de pràctiques?
4. Quina idea tens de les mestres que allà treballen?
5. Quines estratègies desenvoluparàs per tal de trobar-te a gust al centre?
6. Has pensat de quina manera et presentaras als infants el primer dia de pràctiques?
7. Quina postura adoptaras a l’aula durant els primers dies?
8. Com penses que te rebran els infants? Com penses que te rebran les mestres?
9. Sabras posar en pràctica la teoria apresa aquests anys de carrera?
10. Que esperes aprendre d’aquesta experiència?
b) Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.
1. vaig elegir aquest centre com a primera opció perquè tenia molt bones referècies. Tothom parlava molt bé d’ell i això va ésser esencial per a mi, ja que el que pretenc és treure el màxim profit d’aquesta experiència.
2. estava un poc nerviosa pel meu primer dia de pràctiques, però la veritat que tant mestres com infants em varen acollir amb els braços oberts i això m’ha ajudarà a estar més convencuda de la meva futura actuació al centre com a mestre en pràctiques.
9. me preocupa no saber posar en pràctica la teoria apresa fins ara, però després de dos dies al centre m’he adonat que tot el que es fa, són conceptes que hem estudiat i que, malgrat algunes mestres ho desenvolupin d’una manera concreta, hi ha més d’una forma de treballar i, sobretot, crec que és qüestió de dies adaptar-se a la manera de fer de mestre i poc a poc anar guanyant seguretat en un mateix per tal de tenir èxit en la nostra tasca com a docents practicants. (2e)
c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?
Despres d’haver compartit les meves pors amb la resta de les meves companyes, m’he adonat que els meus sentiments i sensacions no son gens estranys.
Aquest fet m’ajuda a afrontar-los d’una altre manera, ja que si totes les companyes hem coincidit, això significa que durant altres cursos, aquestes pors han estat similars i amb els temps s’han superat.
La única manera que tenc per resoldre la resta de preguntes és ésser pacient i veure com es desenvolupen els posteriors dies al centre.
També crec que m’ajudarà molt observar la manera de fer feina de les mestres que treballen a aquest centre, així com els infants que pertanyen a l’aula on me trob i sobretot ésser humild i creure profundament amb allò que faig. (2b, 2c)
Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
La jornada escolar en Gianni Rodari comienza con la llegada de los niños al centro acompañados de sus familias.
Los niños juegan libremente mientras esperan a que todos sus compañeros lleguen a la escoleta.
Los momentos del día siempre se desarrollan de la misma manera, pues en esta escoleta se le da mucha importancia a las rutinas.
Cuando todos los niños han llegado, todos se sientan en los colchones situados en el suelo y se preparan para comenzar el día pasando lista. Esto lo hacen a través de un plafón que contiene unas fichas para cada niño en la que sale una fotografía del niño por un lado y su símbolo por el otro.
Tras este momento los niños se preparan para merendar.
A continuación suele llevarse a cabo una actividad que puede ser o bien juego libre, o bien juego por rincones, taller de cocina con algunos padres que vienen a la clase para hacer una receta con motivo de algún aniversario…
Tras estos momentos los niños salen a jugar al patio.
Después de jugar en el exterior, los niños se preparan para comer y finalmente se preparan para dormir.
A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
1. Què fan els infants en un dia típic?
Los niños en un dia normal juegan, aprenden y disfrutan de la compañía de las maestras y de sus compañeros.
2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
Las maestras son las que planifican las jornadas diarias y quienes elaboran una documentacion, a traves de notas de campo y fotografias, que les servira de ayuda para una posterior evaluacion.
3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Creo que lo que les ayuda muho es ver como todo el centro educativo participa de los mismos proyectos, se involucra de tal manera que todas personas que asisten a la escuela viven de manera intensa todo lo que el centro propone.
Tambien les ayuda llevar a cabo proyectos compartidos en los que participan niños de diferentes edades.
Otro aspecto que la escoleta cuida mucho es el ambiente que se respira. Intentan recrear un ambiente familiar que ayuda a los niños a sentirse seguros, a sentirse parte de un grupo, de una comunidad en la que todos y cada uno se conocen por su nombre.
4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...?
Las aulas estan organizadas por edades. Una aula de 5 a 12 meses, otra de 12 a 19 meses, otra de 19 a 25 meses y finalmente otra de 25 a 32 meses.
Las rutinas siemre se llevan a cabo de la misma manera y a las mismas horas, aunque siempre hay variaciones en aquellos momentos del dia que se dedican a talleres, actividades… pues no siempre son las mismas, ni se desarrollan de la misma manera.
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar?
Las maestras son quienes organizan dichos momentos y aunque en un primer momento organicen una actividad para que pasen por ella dos grupos, a medida que la actividad avanza, ellas deben cambiar de planes si en que los niños estan muy concentrados en lo que estan haciendo.
Asi que podemos decir que, quienes delimitan los momentos de juego, a menudo son los propios niños.
Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Normalmente, cuando surge un problema entre dos niños, estos suelen acudir a las maestras. Dependiendo de quienes sean los dos niños que se han visto envueltos en este conflicto, las maestras toman una determinacion u otra. Por ejemplo con aquellos niños mas inmaduros o mas revoltosos, las maetras optan por llevar a un rincon al supuesto culpable del conflicto, pero cuando son niños que no suelen dar problemas, basta una simple explicacion de que aquello que han hecho no esta bien y que deben pedirse perdon
5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
A menudo veo a los niños jugar de manera individual, sobretodo cuando se llevan a cabo juegos de construccion, de encajes…
En momentos de juego libre o juego simbolico, los niños suelen empear jugando en pequeño grupo y suelen terminar jugando todos juntos. Podriamos decir que terminan imitandose unos a tros y eso hace que su juego sea comun a todos ellos.
6. Com interactuen amb el mestre/a?
Aunque las maestras sean consideradas una figura de autoridad en el aula, tanto los niños como las maestras saben distinguir en que momentos pueden ver en la maestra una compañera de juego y en que momentos deben ver a la maestra como una figura de referencia.
Las maetras cuidan mucho la relacion que tienen con sus alumnos y los conocen muy bien ya que, con algunos de ellos ya llevan dos años. Esa relacion se hace patente en las miradas de complicidad, en los gestos de cariño o incluso en los momentos mas tensos de la jornada, como pueden ser la aparcion de ciertos conflictos.
7. Com s’interectua amb les famílies?
La interaccion con las familias está muy presente en el dia a dia de la escuela. Esta se hace presente en el aula a la hora de entrada y salida y a la hora de llevar a cabo detrminadas actividades en las que las familias se implican al 100%. Y en el centro, con el que colaboran en todo lo posible para hacer de la escuela de sus hijos una escuela mejor.
8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
La escuela lleva en marcha, al principio de curso un plan de acojida para los niños que se basa en un periodo de adaptacion. Este perido de adaptacion tiene una duracion relativa pues, como muchas otras cosas en la escuela, el tiempo de esta adptacion viene marcado por los propios niños.
En cuanto a las familias, estas tambien tienen cabida en la acojida por parte del cetro. Con ellas se trabaja de otra manera que es a traves de reuniones y entrevistas periodicas.
En relación al plan de acojida de los maestros por parte del centro Gianni Rodari, se intenta que en cada una de las aulas haya simepre una maestra veterana con la maestra recién llegada al centro, ya que en esta escoleta trabajan por pareja educativa. Otra manera de acompañar a las maestras recién llegadas es por parte de la coordinadora-directora del centro. Ella, junto con otra de las maestras que también formó este centro, sirven de soporte a las recién llegadas acompañándolas durante parte de la jornada educativa con los niños. El centro avisa de esto a las familias al inicio de curso, explicándoles que las dos permanecerán en el aula como figuras de refererencia.
Ara, es tracta de què defineixis què és per a tu un infant i com l’entens.
Entiendo al niño como una persona capaz de llevar a cabo todo lo que se propone, que aprende día a día a partir de las cosas que, para nosotros pueden resultar más básicas, pero que para ellos suponen toda una aventura.
Debemos ver al niño como una persona muy apta pero que, al mismo tiempo, necesita que le acompañemos, que estemos a su lado para hacerle más fácil este recorrido, que dura toda la vida y que nos lleva cada día a aprender una cosa más.
Además, el niño necesita que el adulto esté a su lado, que le proteja, que cubra sus necesidades más básicas. Nosotros constituimos para ellos un modelo de referencia, un modelo de conducta. Por ese motivo debemos cuidar mucho todo lo que hacemos delante de ellos, nuestras palabras, nuestras intervenciones… pues los niños son los futuros adultos de esta sociedad.
La infancia es la etapa mas importante en la vida del ser humano, ya que dependiendo de las experiencias vividas durante esta etapa el niño desarrolla sus emociones y sentimientos hacia la vida y las personas que le rodean. Un niño amado y valorado es mucho mas independiente y maduro y por ese motivo las que queremos dedicarnos al mundo de la educación debemos ser conscientes de ello y luchar día a día por una educación de calidad.
