Valoració de les meves pràctiques

Les pràctiques estan passant molt aviat i això és senyal que m’agrada el que estic fent a s’escoleta. He de dir que cada dia que passa estic més còmode i sobretot intent disfrutar més dels infants, sense sentir-me cohibida per si les mestres del centre m’estan observant i al mateix temps avaluant. Això era el que me passava durant les primeres setmanes i la repercusió que tenia en jo aquest fet era que no me trobava relaxada fent les meves intervencions amb els infants.

Crec que estic aprenent moltes coses i el que més m’ajuda és l’observació que faig de les mestres a les que acompanyo durant aquesta etapa.

Mai havia entrat a una escoleta d’educació infantil i per a mi tot és nou. Per aquest motiu necessit agafar com a  model a aquelles mestres que duen darerra una experiència profesional. Elles m’ajuden en cada moment a fer que les meves intervencions amb els infants siguin cada cop més encertades, malgrat he de dir que respecten molt la manera en que cada una de nosaltres decideix actuar i això, s’agraeix.

Les intervencions que es duen a terme amb els infants són constants ja que cada infant és diferent i cada un d’ells requereix una manera d’actuar diferent.

Intervenir no tan sols és programar una activitat, sinó més aviat saber prendre decisions in situ, saber quina postura corporal has de prendre en determinats moments, saber quin lloc has d’ocupar durant una activitat, saber quin to de veu emprar, saber mediar entre dos infants quan hi ha un conflicte entre ells, servir de model en cada una de les coses que facis…

Malgrat això, he de dir que el centre m’ha oferit en varies ocasions programar diverses activitats que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Una d’elles no va èsser una activitat en si però formava part d’un conjunt de propostes. En aquest cas es tractava de portar material al centre que possibilitàs als infants de 2-3 anys el descobriment i experimentación a partir de materials naturals, els qual quedarien a disposició dels infants en el racó d’observació.

Me vaig sentir molt còmode amb aquesta situació i per el que podeu veure vaig tornar a repetir experiència portant un material diferent.

Cada vegada que havia de mostrar als infants el que havia portat, intentava fer-ho de manera que aquest moment estigués envoltat d’una atmòsfera de misteri. Per exemple, el dia que vaig portar la bossa plena de caragols vaig començar agitant la bossa, la qual feia renou. Un cop fet això els demanava als infants si sabien què podia èsser el que hi havia a dintre. A continuació els hi acostava la bossa i deixava que la tocassin. D’aquesta manera, els infants i jo varem du a terme una interacció prèvia a la tasca en si, la qual consistia en presentar el material.

Una altre proposta que vaig du a terme va sorgir arrel d’un receptari que la classe dels Gegants ha posat en marxa arrel dels aniversaris dels infants. Cada cop que un infant fa els anys, comparteix amb els seus pares aquest dia tan especial elaborant, amb l’ajuda d’alguns amics de la classe, una recepta de cuina.

Les mestres me varen demanar si volia participar en aquest receptari i per suposat, vaig dir que si.

Les mestres i jo varem estar pensant que podria fer i entre totes varem decidir que estaria bé ensenyarlos a fer un suc de taronja. Però la cosa no acaba aquí, ja que varem pensar que podiem fer d’aquesta recepta una proposta més àmplia.

El primer dia varem fer suc de toronja. Varem començar presentant aquesta fruita. Posteriorment vaig convidar als infats a ensumar-la. A continuació varem pelar una taronja en forma d’espiral i la varem tallar per donar-la a tastar als infants.

A més de fer suc volia que els infants coneguessin les diferents maneres en que es pot pelar o tallar una taronja, ja que la meva ment ja estava posada en una altra activitat.

Finalment varem fer el suc entre tots

Les dues activitats que varem fer a partir d’aquesta recepta varen èsser, per una banda un taller de construccions i per l’altre un taller de plàstica.

Per fer el taller de construccions vaig voler reunir a un petit grup d’infants que havia participat al taller de cuina, ja que el material base era un material de sobra conegut per a ells.

Volia presentar aquesta fruita de totes les maneres en que els infants les havien pogut veure durant el taller de cuina.

Per aquest motiu, abans de començar amb aquesta proposta de construccions vaig parlar amb els infants sobre tot el que hi havia a la classe. Volia recordar amb ells el que haviem fet dies enrere i veure si eren capaços de reconèixer tot el que veien.

Vaig quedar molt satisfeta amb aquesta activitat, perquè tot va surtir rodat. Vaig sentir que donava les passes correctes en cada moment. Consider que vaig encertar amb el nombre d’infants que vaig decidir, amb la presentació del material i de l’escenari, amb les explicacions prèvies, amb les observacions… i crec que tot això queda reflectit amb le cares dels propis infants.

El que mai pots saber és per on et sortiran els infants, ja que en un principi aquesta proposta era de construccions i es va convertir amb una pista de salts.

L’altre proposta que vaig voler oferir als infants va èsser un taller de plàstica que consistia en fer estampacions amb mitges taronges. Aquest cop la meva sensació no va èsser la mateixa un cop va finalitzar l’activitat, ja que no va sortir tal i com jo esperava.

Vaig cometre alguns errors que varem fer que el resultat no fos l’esperat, com per exemple: vaig fer passar a massa infants per fer aquest taller, no vaig saber donar per finalitzada l’activitat en el moment oportú, vaig donar massa indicacions als infants alhora…  Però com bé hem dit en altres ocasions, de vegades necessites equivocar-te per tal de poder fer-ho millor. Per tant, si demà hagués de tornar oferir als infants aquesta proposta la faria de manera diferent per procurar que acabàs amb exit.

Malgrat això, no consider que aquest taller fos un fracàs.

Estic aprenent a fer de mestra i els conflictes estaran presents en el dia a dia per ajudar-me a avançar en el meu camí passa a passa, poc a poc. Així que, en general, estic molt satisfeta de tot el que duc, fins ara, a les més espatlles.